Com anar a la guerra...

Potser un petit pas no significa res.
I la lluita diària una debilitat...
Però jo no sé fer-ho d'altra manera,
que contemplant la realitat.
Cada dia és una perspectiva nova.
Un sentiment pròsper que creix.
El que m'ajuda a sortir del llit
i pensar que el meu jo,
d'alguna cosa serveix.
Per molt que la gent ho intenti,
i em trepitgi a cada instant,
tinc un "tu" una mica gran,
que sura enmig de tot aquest mar.
I encara que potser pensis,
que em falta un pèl de modèstia,
el mostrar-me tal com sóc,
m'ha portat a aquesta guerra.
No pateixis.
Vaig ben armada.
Innocència d'infant.
Experiència d'adult.
Paciència de gent gran.
Sols em falta esperar,
de nou,
les ganes de tornar a lluitar.