Com a casa, enlloc

M'estic pixant. Definitivament no m'aguanto més. Porto tanta estona retardant el moment (no m'agrada fer pipí fora de casa) que ara estic en un punt en el que qualsevol moviment brusc pot desencadenar una "riuada" fatal.
Per evitar -ho, estrenyo les cames amb força i aconsegueixo arribar fins als lavabos del primer pis del centre comercial, però... "oh, cruel destí!" Estan fora de servei. Corrent tant com m'ho permet la posició de cames creuades antipipí, arribo al bany de la segona planta on unes 10 dones pel cap baix esperen el seu torn a l'entrada. Em poso a la cua, que se'm fa interminable, i intento no pensar en la meva situació desesperada; però el soroll de les aixetes rajant aigua no m'ajuda gaire i començo a sentir calfreds per tot el cos.
Per fi és el meu torn! Em llanço desesperada cap al petit cubícul que constitueix el wàter i intento tancar-m'hi dintre, però el picaporta està trencat i la porta s'obre, així que l'haig d'aguantar amb la mà esquerra. Provo a descordar-me la cremallera dels pantalons i durant la temptativa comprovo que tinc la mà dreta ocupada amb infinitat de bosses de diferents botigues, així que no em queda altre remei que aguantar les bosses amb la boca.
Ara que la mà ha quedat lliure, amb esforç m'abaixo la roba i em poso en posició de "pixar sense que el cul toqui la tapa", però quan ja estic apunt per buidar el dipòsit... me n'adono horroritzada que el terra està mullat per un líquid no identificat i que els baixos dels pantalons comencen a xuclar-lo. Per evitar-ho, em poso de puntetes i com la postura no és gaire estable (us recordo que tinc la mà esquerra aguantant la porta, la boca plena de bosses, el cul suspès a l'aire i la punta dels peus aguantant tot el pes del cos), haig d'utilitzar la mà lliure per recolzar-me a la paret.
Per fi arriba el moment esperat! Deixo de fer força, obro el canal de desguàs i... ohhhhhhh, quin descans! Amb l'inconfusible gest de plaer que provoca aquest tipus de situació encara a la cara, giro el cap a la dreta i la terrible visió em fa tallar el pipí de cop: no hi ha paper! Meeerdaaaaa! L'única solució és agafar un cleenex del bolso que duc penjant del braç esquerre. Agafo aire i deixo de recolzar la mà dreta a la paret per poder ficar-la al bolso, la qual cosa fa que la meva estabilitat postural comenci a trontollar. Quan estic a punt de caure, trobo un mocador i amb un gest ràpid el desplego, em netejo, el llenço a dins de la tassa i torno a recolzar-me a la paret.
Ara que ja he recuperat una mica d'estabilitat, és l'hora de pujar-se els pantalons i les calces. Com que la mà que aguanta la porta està totalment adormida, la canvio per la dreta i amb l'esquerra em recol.loco la roba. Em poso dempeus (ja sense puntetes) i tiro de la cisterna, deixo anar la porta i agafo les bosses de la compra que tenen les nanses xopes de les meves pròpies babes.
Tota cofoia pel repte que he superat, surto del bany i miro per sobre l'espatlla a la resta de dones que s'esperen a la cua (no tothom té la capacitat de sortir ben parat d'una situació tan complexa). Però el meu orgull em fa oblidar la substància no identificada que mulla el terra del bany i ZAAAAASSSSSS! La relliscada del segle! El meu cul i les meves bosses van a parar a les rajoles molles mentre les dones que fan cua riuen per sota el nas. Noto com les galtes se m'encenen per una barreja d'ira i de vergonya: tants esforços per fer pipí amb dignitat i ara dec tenir tota la reraguarda xopa d'una substància que espero no sigui la pixum de mig centre comercial.
Amb el màxim de discreció que em permet la situació, m'aixeco del terra i surto del bany. Mentre camino cap al carrer noto com la substància no identificada em cou a la suau pell del cul. Quin fàstic! Per evitar obsessionar-me amb el fet, decideixo que la millor tàctica és desviar els pensaments cap a temes que em puguin tenir entretinguda la resta del camí; a veure... si! La reencarnació pot ser un bon tema! Mmmm... Crec, que si realment això existeix, que si he de canviar de forma en una vida posterior, m'agradaria ser un home. No hi ha res que envegi tant en aquests moments com la capacitat de pixar dempeus!