Coloraines

Un relat de: Jam Malson
Des del moment que l'Òscar veié aquells dos homes de ruda aparença entrar al bar, com a cambrer experimentat va ensumar sarau. Aquells dos homes estaven fets per a la brega. I així que un d'ells li demanà un whisky i l'altre una ratafia, l'Òscar intuí qui acabaria tenint l'última paraula.

—El problema és que les persones som massa crèdules —afirmà l'home del whisky—. Ens diuen que el verd és el color de l'esperança i ens ho empassem com si res.
—Ens ho empassem perquè no té importància —apuntà el de la ratafia.
—Que no té importància! Clar que en té! Així comença tot. Comencem pel color verd i acabem empassant-nos que un Rei pugui ser cap d'estat d'una democràcia i sense que ningú no l'hagi votat.
—I ara què t'empatolles!
—Tu creus que el vermell és el color de la passió?
—La veritat és que tant me fot el color vermell.
—Clar, i també trobaràs normal que el rosa sigui per a les nenes i el blau per als nens, oi?
—Tio, ets un paranoic!
—Hòstia, que no te n'adones! Des del moment que naixem ja ens diuen com hem de pensar.
—I això ho dius pels colors?
—Evidentment! Els colors són una manera subtil de control mental. El rosa és un color maternal. El blau, el de la força i l'autoritat... I una merda, tot és control mental!
—Ostres, en tot hi veus conxorxa, tu.
—Per què el color verd no pot ser el de la passió i el vermell el de l'esperança?
—I tu creus que canviant-ne la simbologia, canviaríem alguna cosa?
Visiblement acalorat, l'home del whisky esclatà i alçant la veu va dir al de la ratafia:
—Sembles carallot! Si el verd simbolitzés passió, seríem més respectuosos amb tot allò que és verd i tindríem més cura de la natura. I si el vermell fos el color de l'esperança, llavors no mataríem res que tingués sang perquè tindríem la desagradable sensació d'estar matant l'esperança. Que no ho veus?

I l'Òscar, amb la mosca al nas i veient un punt negre a l'horitzó, va considerar que havia arribat el moment de posar punt i final a tanta coloraina i molt amablement els va fer fora del bar.

Comentaris

  • Colors[Ofensiu]
    Canela fina | 05-04-2020 | Valoració: 10

    Quina troballa aquest relat teu, molt bona reflexió envers els colors, no som conscients de la importància que tenen i de la influència que exerceixen en nosaltres i potser si, ens els han inculcat però és tant vermella la passió que no podria tenir un altre color, bé potser si, jo també la veig fúcsia o lila de vegades, inclús de color negre brillant.
    D'altra banda, molt agraïda pel teu comentari al meu relat "Seducció", un plaer ;)

  • Gràcies, Jam Malson...[Ofensiu]
    Romy Ros | 25-03-2020 | Valoració: 10

    Per passejar-te pels Colors dels mesos o els mesos amb color. T'agraeixo el teu amble comentari, m'insufla entusiasme per aguantar aquest confinament domèstic que tots vivim!
    M'agradat aquest teu relat que amb "coloraines" ens demostres com ens tenen agafats per tots cantons: manipulats, ens diuen com em de viure i ens hem de comportar. Tot ai així, sempre podem triar l'esclat multicolor per reivindicar que les normes estan per saltar-les!
    T'envio una cordial salutació! Seguim!

  • Manipulació[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-03-2020

    Ens manipulen des que naixem. El teu relat ho mostra a través dels colors, una manera gairebé didàctica de demostrar aquesta manipulació, que és a tots els nivells.

  • Tòpics dels colors[Ofensiu]
    MariaG | 10-03-2020

    M'agrada molt com abordes els tòpics que marca la societat (encara avui) a través dels colors. Una manera de fomentar el pensament únic que ens arrossega de vegada sense adonar-nos. M'has fet pensar en el "Monstre de colors" tan famós als nostres dies entre la canalla, a la qual no deixem d'inculcar des de la majoria de les escoles i també des de casa, quins sentiments ens han de produir els colors. Així el color blau representa la tristesa, quan a mi m'inspira pau, i el vermell representa la ràbia, quan és un dels colors preferits pels infants. Trobo que l'has encertat amb les teves coloraines.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

242 Relats

283 Comentaris

138635 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.