COLOR SÈPIA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
COLOR SÈPIA


Llavors, la veritat era massa cruel
per explicar-la als nens. Els capellans, els mestres
i els pares exercien de ple l’encobriment
dels botxins i els traïdors. Tenien la por gran
d’aquells que han corregut en mortal ziga-zaga
per entre el bosc espès bo i sentint com els trets
topaven amb els pins, silents espectadors
indiferents al foll batec de la contesa.

A la taula, verdura i un tall de cansalada;
farines, confitat o guixes estofades.
Pa eixut de quinze dies. Els diumenges, potser,
una peça de fruita (les postres eren cosa
de rics, i els pobres pobres no solien pas fer-ne).

Ja crec en els miracles: poder complir els seixanta
sabent les quatre regles i un poc llegir i escriure.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Retrat[Ofensiu]
    Prou bé | 17-04-2023

    Retrat en sèpia d'un temps i una realitat que alguns vam viure! I la por i el secretisme i el no t'emboliquis i no preguntis què no et cal saber!
    Amb tot, hem arribat (he arribat) a una edat avançada Havent après de lletra!
    Amb total cordialitat!

  • La pobresa[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-04-2023 | Valoració: 10

    per una part i la riquesa per l'altre, ben contraposades, però sempre abraçats a l'esperança. Un missatge ben real. Preciós i sensible com sempre Fidel. Moltes gràcies per comentar el meus relats.

    Salutacions.

    Rosa.