COLÒNIES, LA CASA DE ‘L’AMO’ I LA CASA DEL SENYOR. VILADOMIU VELL. GIRONELLA .BERGADÀ. CATALUNYA

Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, a la ‘petita Girona’ a Gironella a la comarca del Berguedà. Quan al topònim seguim la tesis de Antoni Jaquemot que ho fa derivar de la llengua ibera, amb un significat que podem traduir per ‘ terra del riu’.

Visitarem la Colònia dita de Viladomiu Vell, on destaquen com diu el títol, la casa de l’Amo, de caire modernista amb aire descurat, i que segons ens expliquen, no va tornar a ocupar cap membre de la família després de la Guerra Civil, la seva utilització com a part de l’estructura productiva, i el final tristíssim de les Colònies a mans dels ‘voltors econòmics’ , expliquen el seu actual estat.




Sant Marc aixecada a l’altre costat del carrer, davant de la Plaça, és també un singularíssim edifici, que malgrat la profunda crisis religiosa – tant de practicants com de celebrants – s’aguanta força bé.



Parlava amb alguns antics residents, que inevitablement a instàncies meves, recordaven les ‘misses obligatòries’, les portes d’accés al recinte que es tancaven a la nit, el ‘sereno’ que voltava pel carrer, més per vigilar la moral que per prevenir delictes,....

Us deixo un enllaç http://www.viladomiu.com/historia.htm on trobareu informació d’aquesta Colònia.

A dia d’avui hi ha un mínim nombre de residents durant la setmana, i son majoritàriament persones que van tenir una relació laboral amb aquest lloc; els caps de setmana i les vacances, s’hi afegeixen persones de fora que han adquirit els ‘antics pisos’, i que proveïts del tot el necessari – aquí no hi ha forn, ni botiga,... – venen a gaudir d’un lleure econòmic.

Tinc possiblement una visió deformada d’aquesta mena ‘d’instal•lacions’ , com ja es posava de manifest a : http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/05/feudalisme-industrial.html

On parlava de la Colònia Sedó aigües avall del Llobregat, dins del terme municipal d’Esparraguera; les reflexions fetes fa més de tres anys ; a dia d’avui, en un context d’enduriment excepcional de les condicions de vida dels treballadors assalariats, poden semblar, sonen de fet un xic apocalíptiques.

Amics lectors, nosaltres com tots i cadascun dels que ens llegiu, més que fer la història, la patim, i ara amb un rigor extrem si m’ho deixeu dir.

En tot cas, les Colònies tèxtils formen part de la nostra història.