Coloms missatgers dins del meu cap

pel teu amable comentari,

espero poder llegir-te de nou ben aviat
una abraçada
joan

crida a un mateix,a mantenir el símbol per mantenir el cos protegit dels atacs que no tenen consideració,
respirar abans no arribi un altre tret,
em sembla un poema preciós, de veritat i et desitjo que sempre estiguis ben rodejat de coloms

El colom sempre ha estat, des que els mitjans de comunicació han permés universalitzar el simbolisme, símbol de pau.
El títol del teu poema remet tot seguit, doncs, a un cert estat anímic, a un equilibri entre la ment i l’entorn: si els coloms són a dins el cap, és que la branqueta de l’olivera ( símbol, al seu torn, de la vida i de la saviesa ) ha arribat a port després d’una atzarosa travessia; qui la posseeix, té un autèntic tresor!

El poema, efectivament fidel al títol citat, ho demostra tot seguit: assolida la pau en el pla de les idees, aquesta s’extén per la resta del territori i conquesta tots els front, sense més armes que la serenor, instaurant el regne de l’harmonia.

Les meves felicitacions, autora!

T’envio una abraçada pacífica,
Unaquimera

I quants pensaments en blanc ens donarien un instant de pau interna? N'hi ha molts. El difícil és aconseguir-ho. Perquè rodejar-se d'ells és fabulós. Sentir aquella pau, aquelles pessigolles a càmera lenta voltant pel cap, per l'estómac, és meravellós. Hi ha pocs moments on es pot trobar la pau interior, però quan es troba és tan gratificant! Com llegir-te poc a poc, un parell de vegades, un parell de grans estones de pau, de reflexió que porta a la pau. M'encanta. Una abraçada.
Aleix

és una de tantes realitatats que ens enfronta amb la vida. Els mecanismes interns són molts i variats. No sé si n'hi ha prou amb un desig o cal un treball més pregon.
Aquest poema diu molt de tu
Una abraçada
Joanalvol

coloms, però encara no marxen...
una abraçada
joan