Collserola

Un relat de: Eric Martinez
El soroll dels porcs senglars es barrejava amb els crits dels pares de l'Artús... Un nom poc encertat per un nen que fugia de casa sempre que els seus pares barallaven... Aquelles baralles interminables que havien condicionat la seva vida, i que sempre l'acompanyarien anés on anés... Però no... No era el moment de pensar en això... Havia sortit de casa, deixant als seus progenitors a punt de matar-se, i a la seva germana petita, per poder desconnectar, oxigenar el cap, i durant un petit període de temps, imaginar que era una altra persona...

L'Artús va caminar carrer avall, deixant rere seu l'altiva muntanya de Collserola, que donava ombra en una nit fosca... A mesura que avançava, més s'allunyava de la seva classe social, del seu patrimoni, del seu llinatge... Del seu estatus... De què servia? Si no era capaç de ser feliç.

-Donam tot el que tinguis o et faig un altre forat a la cara!

Va dir la veu que s'amagava a l'obscuritat, i que entre els reflexos dels fanals, deixava veure una mà subjectant una navalla.

-No tinc res, he sortit en camisó.
-M'estàs vacil·lant?!

La llum va deixar veure un rostre marcat de cicatrius... Als pòmuls, sobre les celles, als llavis... Però els seus ulls... Mostraven la innocència d'un tendre infant.

-Ets un marrec del barri ric, desembota tot el que tinguis!
-M'hauràs de prendre la vida, si vols emportar-te alguna cosa.

El jove delinqüent el va mirar sorprès... I el nen ric, li va dir romàntic.

-Encara que el cor... Ja me l'has robat.

El delinqüent va posar-li la navalla al coll... I amb un petó fugaç, els dos van reescriure un secret... Una història... De la que només l'ombra d'aquella muntanya que els i donava l'espatlla, hauria arribat a escoltar.

Comentaris

  • Radar[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 30-12-2019 | Valoració: 10

    És tant forta la pressió que exerceix el castellà damunt el català que per força parlem com parlem. Jo, per sort, tinc un bon radar...,però encara així a vegades l'erro també... Amb el temps ja aniràs agafant pràctica... Allò important és que tens bones històries per a narrar i a més a més, com t'he dit, ho fas de forma concisa i sense enrotllar-te gens ni mica. Ah! i atès que l'amor és cosa de dos... em plauria molt saber que opines tu dels meus poemes, si és que t'ha agrada la poesia és clar!

  • Eric Martinez | 30-12-2019

    Gràcies crack!
    Un plaer ser llegit!

    I m'apunto les correccions, en català la escriptura em costa, no t'enganyaré.

    Gràcies.

  • Captivador...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 28-12-2019 | Valoració: 10

    Aquest joiell de relat teus m'havia passat per alt!... , i que les teves històries sempre m'acaben sorprenen per la seva intriga i sobretot per aquesta aurèola de romanticisme que transmeten per més sòrdid que arribi a ésser l'escenari on es desenvolupin. I és que al teu enginy literari no li cal fer-se feixuc amb texts interminables, ni tampoc recórrer al sexe explícit, vulgar, groller i malsonant per acaparar l'atenció del lector...No!, tu amb un parell de pinzellades aconsegueixes arribar a la psique dels que entren dins la teva imaginació bo i delectant-nos amb el teu món de fantasia. I aprofito també, amb el teu permís i sense ànim de desanimar-te, de dir-te que la única cosa que trobo que trenca l'encís i la màgia del teu relat són algunes expressions que uses inadequadament o d'allò més castellanitzants. Heu-les ací:

    El soroll dels porcs senglar: Els grinys, el rondineig.
    Donava ombra: feia ombra.
    Camisó: camisa de dormir.
    Marcat de cicatrius: ple de cicatrius.
    Desembota?: desembutxaca.
    Ric: de casa bona (més recomanable)
    Espatlla: Esquena- (Espatlles- Hombros)

  • Gràcies mestre[Ofensiu]
    Eric Martinez | 03-11-2019

    Gràcies mestre!

    Una forta abraçada

  • Ramàntica[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-11-2019

    Home, Martinez, has escrit una història romàntica. És una mica estrany en tu. Sembla que vas pel camí de la rehabilitació.
    El relat m'agrada; el romanticisme contingut sempre està bé; sempre que no hi hagi excessos sentimentals ni retòrics.