Cercador
Colls dolços
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
---tornen els poemes després de les absències---després del retorn i de l'amor---
Deixeu de banda
tots aquells camps de concentració terribles,
i enamoreu-vos del blat, llegiu l'amor sencer
a la pell de qui sempre us estimarà.
El vostre viure era difícil
perquè teníeu presa la llibertat que mereixíeu,
però sé
de tota la llum que guarden els ulls, inquiets,
i sé
que malgrat tots els entrebancs viscuts,
encara guaiteu mirades sinuoses i sensibles
damunt de colls dolços amb petons enganxats
altra volta
en aquesta pell que sempre us estimarà.
Deixeu de banda
tots aquells camps de concentració terribles,
i enamoreu-vos del blat, llegiu l'amor sencer
a la pell de qui sempre us estimarà.
El vostre viure era difícil
perquè teníeu presa la llibertat que mereixíeu,
però sé
de tota la llum que guarden els ulls, inquiets,
i sé
que malgrat tots els entrebancs viscuts,
encara guaiteu mirades sinuoses i sensibles
damunt de colls dolços amb petons enganxats
altra volta
en aquesta pell que sempre us estimarà.
Comentaris
-
LLegir l'amor en la pell[Ofensiu]aurora marco arbonés | 21-09-2012 | Valoració: 10
Una imatge preciosa. I un cant d'esperança en un moment i en una situació en el que tot sembla trontollar. Però l'amor pot amb tot: cura tots els mals, fa cantar el cor, oxigena la sang, fa brollar la bondat i enlaira la esperança fins als núvols.
M'ha agradat molt el teu poema -
Preciós.[Ofensiu]Carles Ferran | 25-08-2012
“...encara guaiteu mirades sinuoses i sensibles
damunt de colls dolços amb petons enganxats”...
Com necessitem recordar les coses bàsiques, les que ens donen vida. Preciós poema, Marc.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872265 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.