Collins Collector, col·leccionista

En Collins Collector és un americà que col•lecciona més enllà de qualsevol col•lecció. Com que és ric riquíssim s'ho pot permetre encara més. Però col•leccionar massa seguit l'avorreix i el cansa i plega i busca nova col•lecció. Només viu per a això, com si col•leccionés els dies de la seva vida per tafanejar-ne el col•leccionisme quotidià.

De bebè col•leccionava xumets. A l'any col•leccionava molles de pa. I formigues a les molles de pa. Als dos anys col•leccionava mitjons i els amagava tan ben amagats que la seva mare mai tenia els parells i s'estirava els cabells. Als tres anys, en Collins reunia, en una capsa metàl•lica que havia estat de galetes, les ungles que es tallava el seu pare a la cambra de bany.
I a mida que es feia gran, el nen es tornava més i més col•leccionador, inaturable i inalterable. No li deia res, la família. Si treia bones notes -una altra col•lecció- ningú deia res. Com si col•leccionessin el silenci. Com si col•leccionessin que el nen col•leccionista estigués bé que ho fos i així tots tranquils, que la canalla atabala.

En Collins ara té setanta-sis anys i tres quarts. Col•lecciona edats no exactes que pretenen ser-ho i ningú gosa dir-li que ho són. Perquè Collins de seguida s'ofèn i vol tenir la raó, megacol•leccionista com és. La seva fortuna li va venir per aquí, en canviar i vendre i revendre elements repetits de col•leccions. Mai per desfer-se'n de cap.
Enguany ha aplegat els col•leccionistes d'arreu del món al seu palau -un de la col•lecció- de Portafiltrada, poblet de la seva propietat, amb una interessant i pintoresca col•lecció de veins. Tot està més que a punt i ell, abillat amb trajo de seda de color blau turquesa, els espera a la Gran Sala, on no hi ha res llevat d'ell assegut en una butaca de pell de dinosaure corsecat (la millor peça de la col•lecció de més de deu mil butaques). No hi ha res per no farcir massa. Ja es farcirà.
Un cop la gent asseguda a terra -col•lecciona imatges de gent asseguda a terra- fa el discurs en què els deixa bocabadats amb la restallera inacabable de col•leccions que presumeix tenir -que té- i que cadascú recordarà les que l'hagin sobtat més, com ara la col•lecció de sabates foradades del número 53, la col•lecció d'orgasmes de llebre siberiana, la col•lecció de bombetes foses de tot un continent, la col•lecció d'ossos de genoll, la col•lecció de mirades d'odi de moltes guerres (col•lecció extensíssima i que quasi engloba la prehistòria), la col•lecció de goril•les esquerrans, la col•lecció de cortines més mal rentades, la col•lecció de ...L'enumeració de Collins dura hores. Es reparteixen entrepans senzills i aigua de l'aixeta en gots vulgars massa vistos. Sí, Collins no se'ls gasta en segons què. Qui s'encarrega de fer arribar la teca és la col•lecció de criadetes jupiterianes, vingudes expressament d'aquell planeta, molt mones i eficients, volant d'una manera gens sorollosa i observant amb els sis ulls.
De cop i volta, una gran sacsejada i les finestres mostren barrots i les portes es tornen ferrudes. Collins esclata a riure a ple pulmó:
- Vet aquí la meva col•lecció de col•leccionistes!
Se sent música de fons, procedent del primer aparell amb amplificadors. La música que queda bé amb la primera tongada de col•leccionistes en captiveri.
Ara que ja la posseeix, Collins marxa...mentre va cavil•lant una nova col•lecció...que cada vegada costa més.