Cercador
COL•LEGIATA DE SANTA MARIA DE MUR. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Marcet Morató Tort em feia arribar unes fotografies de la canònica de Santa Maria de Mur que s'alça al costat del castell de Mur, dalt d'un turó encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l'entrada de la Conca de Tremp.
La descripció tècnica ens diu que del conjunt de dependències canonicals només es conserven en relatiu bon estat l'església i el claustre, que contrasten amb l'aspecte ruïnós de la resta de dependències. L'església era originàriament de tres naus, capçades per tres absis semicirculars. Uns grans pilars cruciformes sostenen l'estructura dels arcs torals i de les voltes de canó. La nau septentrional, mig esfondrada, fou transformada en un seguit de capelles, i l'absidiola corresponent fou substituïda per una sagristia. Els dos absis restants presenten a l'exterior la decoració pròpia del primer romànic, amb arcuacions cegues entre lesenes. El claustre, de planta rectangular, és situat al davant de l'església, bastant desplaçat respecte de l'eix de la nau central. Tres de les seves ales foren restaurades els anys 1932-35 pels Amics de l'Art Vell, mentre que la quarta, la de migdia, ha estat reconstruïda darrerament, recuperant alguns capitells vells, per la Generalitat de Catalunya. També s'han refet algunes de les dependències d'aquest sector de migdia del claustre, i s'ha construït un petit atri sobre la porta lateral de l'església.
La Col•legiata té el tristíssim honor d’encapçalar la llista d’edificis religiosos que patien l’espoli de les pintures romàniques amb la col•laboració activa dels seus ‘servidors’, en aquest cas Mossenn. Josep Farràs i Serradell, rector de Mu
Josep Castells i Bigorra, mestre de Vilamolat de Mur, encapçala la llista de ‘protectors del Patrimoni de Catalunya’, i forma part de la llista de persones que s’estimen Catalunya , que més enllà del soroll mediàtic, és dissortadament força breu.
La wikipedia recull informació i imatges de molt interès.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Mur
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu que del conjunt de dependències canonicals només es conserven en relatiu bon estat l'església i el claustre, que contrasten amb l'aspecte ruïnós de la resta de dependències. L'església era originàriament de tres naus, capçades per tres absis semicirculars. Uns grans pilars cruciformes sostenen l'estructura dels arcs torals i de les voltes de canó. La nau septentrional, mig esfondrada, fou transformada en un seguit de capelles, i l'absidiola corresponent fou substituïda per una sagristia. Els dos absis restants presenten a l'exterior la decoració pròpia del primer romànic, amb arcuacions cegues entre lesenes. El claustre, de planta rectangular, és situat al davant de l'església, bastant desplaçat respecte de l'eix de la nau central. Tres de les seves ales foren restaurades els anys 1932-35 pels Amics de l'Art Vell, mentre que la quarta, la de migdia, ha estat reconstruïda darrerament, recuperant alguns capitells vells, per la Generalitat de Catalunya. També s'han refet algunes de les dependències d'aquest sector de migdia del claustre, i s'ha construït un petit atri sobre la porta lateral de l'església.
La Col•legiata té el tristíssim honor d’encapçalar la llista d’edificis religiosos que patien l’espoli de les pintures romàniques amb la col•laboració activa dels seus ‘servidors’, en aquest cas Mossenn. Josep Farràs i Serradell, rector de Mu
Josep Castells i Bigorra, mestre de Vilamolat de Mur, encapçala la llista de ‘protectors del Patrimoni de Catalunya’, i forma part de la llista de persones que s’estimen Catalunya , que més enllà del soroll mediàtic, és dissortadament força breu.
La wikipedia recull informació i imatges de molt interès.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Mur
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424249 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.