Col·leccionista de silencis

Un relat de: Xantalam

Abraçat a un arbre, així et recordo.

Seguint les passes descalces d'un so mut,
sentint el que ningú no sent,
emmudint de goig,
del pler de ser el que ets,
mirada callada, ànima silent... però ets.

Pujat a la branca d'un arbre, així et recordo.

La rosella no en té, de flaire; tu l'olores.
La carícia no parla; tu saps si és de veritat
només tocant-la.

I el riu és mut, i el vent és sord.

I la vida és curta, flueix igual per tu i per mi,
dins un elefant o vora l'andana del mar.
Igual, igual...

Els gestos tristos també són llàgrimes, callades.
Només sents els trons de les teves tempestes,
i les arestes d'un dia gris
que ressonen i retornen com un eco embogit.

I el riu és mut, i el vent és sord.

Veig la primavera en cada estella,
el mutisme d'unes mans que parlen.
Altres paraules són, no sonen, ni canten,
però dansen, sibil·lines, enjogassades.

Quan rius, tries somriures de mim,
si em toques, jo mano callar al silenci
i m'imagino en el voral d'una camí tàcit

amb la boca tapada pels teus llavis.


Comentaris

  • muda i sorda[Ofensiu]
    evie2 | 16-06-2010

    M'ha encantat descobrir-te!
    Nomès em queda fer silenci, després de llegir-te!
    gràcies!
    evie2

  • Atònit[Ofensiu]
    Melcior | 26-01-2009 | Valoració: 10

    em deixen les teves lletres , i amb un absolut silenci les gaudeixo .
    Endavant !

  • 5e aniversari[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • gypsy | 21-12-2008

    I el riu és mut, i el vent és sord.

    Poema de sentiments, com tots els que t'he llegit.
    Sempre és un goig i un plaer literari poder llegir-te.

    Bones festes per a tu, en Ferran i la resta de la família.

    ;)

  • F. Arnau | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Empar!

    Aquest poema teu és dels millors que t'he llegit, i gràcies per l'explicació que fas a la sinopsi, doncs no li trobava massa relació amb les fotografies del Repte Poètic sobre Menorca.
    Ara bé! en parlar del món dels sordmuts, ja és una altra cosa. I tens raó quan dius que l'illa també et duia al record aquest món dels silencis. No conec la teua experiència menorquina, però per mi, que és la meua illa, també he recordat aquest aspecte del silenci, en un temps el el que tot era cridòria, sorolls i aldarulls... Uns temps, per altra banda, inesborrables en la meua memòria.
    Tenia vint anys!!!

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Molt Bon Nadal!!! Per tu i pels teus.

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

591 Comentaris

140839 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic