Coladors professionals

Un relat de: aurora marco arbonés

COLADORS PROFESSIONALS

Jo entenc, perquè a mi també m'ha passat, que si tens la mala sort d'estar al darrera d'un carro que desborda vitualles i tu no portes més que un desgraciat pack de iogurts descremats, demanis educadament que et deixin colar. Però, és clar, la percepció varia quan ets tu el del carro desbordant i al darrera hi tens una rècua de gent que només porta una desgraciada barreta de pa sense sal o bé unes cerveses sense alcohol o un pack de llet de soja que el més dolent que has tastat mai. Tu, solidàriament, els deixes passar, però et preguntes per què t'han de tocar a tu tots els "unicompradors", i sobretot tots els que estan a règim que són els que més pena et fan.
Hi ha vertaders professionals de l'assumpte; cal molt de pràctica per a colar-se amb tot el morro, i aquesta teoria es basa en el fet de que els principals artistes són la gent, diguem-ne, gran. Vas a la fruiteria i sempre et trobes alguna iaia que et diu "que em deixaria passar?, és que se m'escapa l'autobus." Tu, com que saps que el temps no s'atura i que un mal dia et trobaràs en la mateixa situació, li dediques el teu millor somriure i la deixes colar. Un cop instal·lada davant del taulell, la bona dóna se'n recorda que li fan falta unes patates per fer la truita i que," escolti potser que em posi quatre maduixes, i a quan són les prunes claudies?". El somriure se't va glaçant als llavis quan penses que tens el més calent a l'aigüera i la iaia en qüestió probablement no té res a fer en tot el dia. Però, finalment, es converteix en una ganyota quan, en sortir, te la trobes a prop de la porta de xerrameca amb una de les seves congèneres que, probablement, també s'ha colat en algun altre establiment amb l'excusa de que "ai aquestes cames no m'aguanten". Tu, que has estat educada en un col·legi de "pago", procures moderar-te però la mala llet pot més que tu i al final explotes: "SENYORA, AFANYIS, QUE SE LI ESCAPARÀ L'AUTOBUS!!!".

Comentaris

  • A mi m'ha passat, també![Ofensiu]
    Unaquimera | 02-02-2011 | Valoració: 10

    Aquest relat breu que deixa a qui el llegeix amb ganes de més i més,
    divertit sense crueltats,
    ingeniós malgrat resulta senzill de llegir,
    crític però generós davant els defectes propis i aliens,
    versemblant en tots i cadascun dels detalls,
    està ple de virtuts i no té gairebé cap defecte,
    a banda del que ja t´he esmentat en primer lloc:
    Tot i tenir un final ben rodó, que el remata a la perfecció, aquesta que signa el comentari ( estic segura de què parlo en representació de la gran majoria dels teus lectors! ) voldria que continués, i expliquessis la cara que posa la senyora en qüestió i la resposta de la iaia a la nostra educadíssima narradora...

    Aurora, a més d’una autora genial, ets una perfecta cronista de la vida social!

    T’envio una abraçada abans no se m’escapi,
    Unaquimera

  • Castigant l' esforç i el treball[Ofensiu]
    Avet_blau | 03-10-2008 | Valoració: 10

    Posar "morro" a les cues,
    sense vergonya, perque no en tenen.

    A vegades de manera descarada,
    perden el respecte,
    burlant-se inclos.

    I en altres normes i actituts de la vida,
    col.legis de nens, ajudes , beques....

    Una societat que compensa al poc treballador amb moltes ajudes,
    i l' altre, que es deixa la pell i la salut,
    es queda sense res, perque te una renda...

    Castigant l' esforç i el treball,
    el pais no creix.

  • Ma jidea pa colar-se po er rostro(palido)![Ofensiu]
    entortilligat | 03-10-2008

    Al arribar es mira al terra i s'agafa uns quants numeros. de gent que els ha llençat cansats d'esperar segles i segles i sempre en trobes un que et fa posar al davant de tots.

    I si de paso et lloguen per recollir papers, millor que millor!...amb el paro que hi ha...

    I si de paso et foten un parell d'hòsties gratis(no ho voldria pas...), ja em diràs tu el xollo de la manera que està la vie...

    Que de la manera que esta la crisi, haurem de rumiar...com les vaques, no?

    una abraçada i...apali!

  • Doncs[Ofensiu]
    entortilligat | 23-09-2008 | Valoració: 10

    posats a fer de coladors professionals, te'n diré una.

    Quan en un lloc esta ple de gent i agafes el numero que resulta que et donara dret a comprar al cap de dotze hores, sols cal fer el que a continuacio t'explico:

    Como joder al vecindario i no caer en el intento.-

    T'esperes a que diguin qualsevol numero, per exemple el 28 i quan diuen el 29 i no contesta ningu, t'esperes a que diguin "30". A les hores surts cridan ben fort i dius El 29 el tinc jo, I tot deu et deixa passar convençut de que es el teu. Es clar que no s'ha s'ensenyar el que tens, que igual es el 1.045!.

  • canya!![Ofensiu]
    Narcis08 | 04-08-2008 | Valoració: 9

    Sí, és veritat, tenim l'edat en què passa el que dius i més!!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

190 Relats

1690 Comentaris

152628 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.