Coitus interruptus

Un relat de: Bartomeu Carles

Assegut còmodament a la butaca, la làmpada encesa sobre la tauleta, llegia amb displicència. De fet, feia per passar el temps. Mirà el rellotge. Les vuit i vint-i-set minuts. "No trigarà gaire", murmurà.

Un soroll sec el sobresaltà. Cap mena de dubte. La porta del pis de dalt. Llançà el llibre sobre la butaca i corregué cap al rebedor. Per fi. Ella era a casa.

Mirà enlaire, amb les oïdes ben atentes.. Tic-tac, tic-tac... Somrigué agraït. Soroll de sabates de taló fi. Fou instantani: el sexe, a la fi, es despertà. Començà tot seguit la rutina diària. Descalç, amb les cames lleugerament corbades, els braços oberts i clements, el ulls fitant el sostre, reproduí, a un pis inferior, el recorregut d'ella.

El rebedor (ara apaga el llum), la cuina (acaba de deixar les bosses de la compra), el menjador (ha obert el llum que té a la tauleta del racó) i (no, encara no! Si us plau...) el dormitori.

S'assegué (com ella) sobre el llit. Es palpà el sexe (a hores d'ara, desbordant) i, tot seguit, es tapà la cara amb les mans, desesperat.

Coitus interruptus.

Al pis de dalt acabaven de posar-se les sabatilles.


Comentaris

  • molta gràcia[Ofensiu]
    fill de les ombres | 10-10-2005 | Valoració: 10

    t'he descobert en l'atzar d'una pàgina excessivament extensa i m'ha agradat molt.

    amb molta gràcia has descrit aquell tòpic del veí que espia darrere una finestra la musa de les seves fantasies però amb un canvi d'escenari i metodologia, ara no són els ulls sinó la oïda qui ressegueix els passos d'Eros al pis de sobre i... aquestes "sabatilles" finals han sigut aquelles cortines que en el millor moment de la visió indiscreta d'aquell cos canviant-se la roba, ella fa córrer a la finestra i impedeix a l'espia ser amo de la fantasia.

    francament molt bo! (per què la gent en arribar a casa no va descalça?)

  • La veritat[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 10-05-2005 | Valoració: 9

    és que em costa trobar les paraules quan un relat m'agrada. A vegades tinc la sensació que tots els comentaris són fruit de la repetició de tres o quatre models: M'ha agradat! Continua escrivint! Ho fas molt bé ...

    En fi, com que el teu relat (que he trobat per atzar) m'ha sorprès i m'ha agradat, tot i que em repeteixi (i en sóc conscient) no vull deixar de comentar-te. La descripció de les sensacions de l'home està molt ben aconseguida. Has sabut captar l'atenció del lector (o almenys, la meva) fins al final i hi has donat un toc d'ironia, que sempre s'agreeix.

    Què més et puc dir?

    Endavant, continua escrivint que ho fas molt bé!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bartomeu Carles

23 Relats

76 Comentaris

35945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Salutacions des de Girona, ciutat on vaig néixer un llunyà desembre de 1967 i on des de fa ja una colla d'anys torno a residir-hi després d'haver fet un petit tomb (Cambrils, Manresa, Logroño, Barcelona).

Malgrat que he picotejat en molts terrossos (la música, el magisteri, la psicologia) vaig aconseguir finalment una autèntica proesa (encara no me'n ser avenir): llicenciar-me en filosofia i lletres, secció d'història de l'art.

Ara, en aquestes terres, em guanyo la vida com a funcionari (intento ser dels que realment funcionen; no dels que es converteixen, per si mateixos, en una funció lamentable). Amb dedicació parcial, trec també el cap pel món de la docència.

Intento assaborir els petits plaers que la vida m'ofereix: una bona conversa, un paisatge colpidor, un xic de música, un àpat ben cuinat i degustat en bona companyia. És a dir, intento sentir-me part d'un món que viu i respira, ple de sons i sabors i en el qual l'amistat esdevé l'autèntica senyera que dóna sentit a tot el que sóc i el que puc arribar a ser.

Sense cap mena de dubte, el meu autèntic delit ha esdevingut la lectura i l'escriptura. Un bon dia vaig conèixer aquest web. I aquí em teniu, disposat a compartir personalitat i producció. Els vostres comentaris sempre seran benvinguts. Jo us faré arribar els meus. I, així, entre tots farem un xic més de camí.

A reveure!