COI DE NENA!

Un relat de: Sebastià Climent

A aquesta hora de la tarda ja no tinc res més a fer i, la veritat, no tinc ganes de fer res més. És moment de reposar de la feixuga tasca diària. Una de les coses bones de la meva feina és la de no estar tancat en una gàbia de vidre d’una moderna oficina, sinó que desenvolupo el meu treball en contacte amb la natura, a l’aire lliure. Això és el que em permet que, en un dia com el d’avui, pugui gaudir plàcidament d’una nítida posta de sol. Aquesta contemplació em relaxa, m’allibera el pensament de la càrrega inútil de les coses més ínfimes i materialistes, deixant pas al mon de la imaginació, del somni utòpic i de la fantasia estimulant.

M’he assegut de cara al sol –assegut i no de peu saludant, que quedi clar- resseguint amb la mirada la seva trajectòria descendent cap el seu ocàs. Una esplendorosa solpostada, sens dubte. Res no enterboleix la seva magnificència, ni un minúscul núvol fereix l’immensitat d’aquell imaginari diorama. El sol se’n va per l’horitzó i la lluna ja insinua la seva presència per fer-se càrrec del seu regnat nocturn, il•luminant la nit. Un meravellós espectacle de la natura.

S’ha presentat la meva filla i s’ha assegut al costat. Te el costum, sempre que pot, de venir a fer-me una estona de companyia. Són moments propicis per a les confidències. Aprofitem per parlar de tot, especialment d’aquells temes propis de la seva edat, dels problemes que ocupen la seva jovenívola ment en ebullició. Agraeixo que me’ls comenti, ja que és una prova de confiança cosa que, malauradament, no es gaire freqüent entre parells i fills en aquesta etapa incerta de transició entre la infantesa i l’adolescència.

El gran esclat de llum va minvant cap una claror crepuscular, més tènue i pàl•lida. —Oi que és preciosa aquesta solpostada? La meva filla calla. Afegeixo... —El sol se’n va i nosaltres hauríem de fer el mateix. Es fa tard. Llavors em diu... —Pare, no saps que no és el sol el que se’n va, sinó que és la terra, amb el seu moviment de rotació, la que fa que li donem l’esquena? Una mica molest responc... —És clar que ho sé; és una forma de dir. La veritat és que m’ha deixat ben descol•locat. L’idealisme adult enfront del pragmatisme infantil... On anirem a parar, valga’m Déu! De retorn a casa encara me’n feia creus i m’anava repetint, com una mena de tantra... coi de nena! coi de nena!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com