Còctel amb en Carles Riba

aquest còctel. No sé si a Carles Riba li hagués agradat, però a mi sí pel que té de fresc, original i ben buscat. El ritme de les paraules, pel que fa a la contínua al·literació del so [b] és fenomenal!

Petons.

Lavínia

Ai xiqueta que el teu poema em recorda l'Aznar recitant :

"I ni tan sols de signes vivim: del so dels signes,
no la vida del mot, sinó la pell del so.
L'entelament del món a l'obaga dels mots."

Ho recordes...

Però és clar que ara la moda seria recitar-lo imitant en Ferran Adrià(tipo polònia), vaja tot un luxe de poema digne de grans oradors...

Felicitats

Em costa comentar els poemes... sempre em dóna la sensació que l'autor s'hi amaga algun element íntim que no percebo i que per tant no és convenient comentar al que no acabo de veure... Però aquí hi veig un joc meravellós de sons i significacions... una perfecció en el ritme, en combinació amb el fons... Crec que és perfecció i bellesa convertida en mots...

bon joc

bon estiu

per aquest còctel tant refrescant!
Em va encantar quan ho vaig veure al forum i no he pogut deixar passar l'oportunitat de tornar a dir-t'ho.

Genial!

Petons,

Leela

Un ball de lletres. Un ball de mots. Un ball de sons. Un poema agosarat en cada vers i en cada paraula.

M'ha atrapat.

LLIBRE