Cobardia

Romanc cap trist,

ja que l'empenta no esvera,

el precipici del valor,

i jo poruc...callat.


Poques mirades al atzar,

però per petites elles,

el sol de tot un dia,

la vida que m'anima a seguir somiant...


L'angoixa s'apodera de mi,

sonets que es perden en l'oblit,

i tansols escoltar el teu nom,

ganes de cridar! m'encantes...


Em perdo en emocions,

d'aquell somni inaccessible,

avui desde la pena et ploro,

dema desde la vida et besaré...