Cercador
Closer [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); I, 5]
Un relat de: deòmises- Compartir:
Tristesa. La mil·lenària lluita
Contra el desconegut mai no acaba,
Sempre
Es renova amb més força,
I la carn humana és dèbil,
Flèbil com els noms de Déu.
Melangia. La fútil desesperança
Obre els camins cap a la sang despresa
Que pesa
Endins de l'ànima, en el silenci
Deixat per l'absència
De l'ésser estimat, del seu viure breu.
Foscúria. Quins indrets cal conèixer
Per no perdre's
Entre la boscúria de l'esperit fràgil?;
La trencadissa
Esdevé himne de les hores,
Papallona de la subtilesa:
Aixeca el seu vol eteri
Per a ser més a prop de la mort greu.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307135 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978