Clic, clic, clic...

Un relat de: brins



Quan el fred de la melangia li esbalça el cor, cerca vídeos familiars que l’endinsin en la calidesa d’una dimensió que ahir era realitat i avui és somni: el passat. Prepara les cintes que guarda com un tresor i demana al seu nét que li engegui l’aparell perquè la memòria ja li és fugissera.

“És molt senzill, iaio, ja t’he explicat moltes vegades que només cal fer clic, clic, clic… “ li contesta sempre el nen abans d’asseure’s al seu costat per ajudar-lo, i mentre la tarda avança entre núvols de cotó, retroben plegats un munt d’imatges amb somriures de l’àvia, vaixells de llum que traspassen les escletxes del temps.

Més tard, quan el nen surti de l’habitació després d’haver-se amarat de records, l’avi tancarà amb un somriure murri l’aparell. No li costarà gaire… sap perfectament que tan sols ha de fer clic, clic, clic…

Comentaris

  • Amarat de records.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-08-2019 | Valoració: 10

    Quin relat mé preciós, que t'acabe de llegir, Brins, és tan sensible i ple de records per a l'avi, que ressalta tanta meravella de sensibilitat en el records.
    Cada vegada m'agrada llegir-te més. I la meua enhorabona, encara que siga de l'any 2016. Vas guanyar el certament de A.R.C. i m'admire.
    Una abraçada i bona nit.
    Perla de vellut

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • És molt dolç i ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 22-06-2016 | Valoració: 10

    ... molt tendre. És molt bonic llegir un relat amb tan de fort sentiment tan resumit. És una sensació molt bona.


    Sergi : )

  • Prosa poètica[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-06-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt real i, al mateix temps, envoltat de somnis i records del passat. Els vídeos i les pel·lícules familiars... Penso que jo no ho podré veure perquè a hores d'ara ja no tenim els aparells per a reproduir-los. Les antigues pel·lícules de super 8 ja no es podran recuperar mai més.
    I com ens ho farem quan ja no puguem anar al pas de la tecnologia? No tothom tindrem un nét que ens ajudi a fer clic, clic, clic.
    Només ens quedarà la melangia esbalçant-nos el cor.

  • La cirereta del pastís[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-06-2016

    Amb aquesta història tan bonica de relacions, aquest cop avi-nét, per cert un avi amb una saviesa increïble -sap molt bé el què vol- tanques aquest brillant cicle comunicatiu.
    L'enhorabona, brins, per oferir-nos unes històries tan emotives i tan ben descrites. Ja saps que la teva prosa poètica sempre m'ha captivat.
    Una abraçada molt forta!

  • Emotiu[Ofensiu]
    Naiade | 31-05-2016 | Valoració: 10

    Que bonic Pilar,
    Un relat emotiu i entranyable que et fa sentir la sensació d'enyorança de l'avi tot gaudint de la companyia del net. Saps expressar els sentiments donant a tastar-los.
    Una forta abraçada

  • Saps que m'agrada sempre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-05-2016

    destacar-me una frase. Aquesta vegada és: " Vaixells de llum que traspassen les escletxes del temps".
    Sort en tenim els avis, dels nets que ens ensenyen a fer "clic, clic,clic..."
    Un relat molt tendre, estimada brins.
    Una càlida abraçada.

  • Que bé que ho escrius[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 28-05-2016

    Saps retratar tan bé la vellesa, Brins! Un comença compadint-se del pobre avi fins que aquest, al final del relat, li pica l'ullet amb murrieria.
    Enhorabona per la selecció!

  • Preciós!![Ofensiu]
    Materile | 12-05-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt emotiu que quan arriba el final et fa somriure. Saps amarar el lector d'aquesta tendra sensibilitat que emana de les teves paraules, de la història que ens expliques, i, sempre acabes donant-nos una lliçó de vida.

    Una forta abraçada,

    Materile

  • És molt senzill... [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 10-05-2016 | Valoració: 10

    És molt senzill... tal i com són els teus relats, plens de senzillesa, plens d’harmonia, plens d’enyorança, plens de records...
    —Joan—

  • És molt senzill... [Ofensiu]

    És molt senzill... tal i com són els teus relats, plens de senzillesa, plens d’harmonia, plens d’enyorança, plens de records...
    —Joan—

  • El record i les imatges[Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-05-2016

    Com ho deuria fer, la gent, quan no existia, com ara, tanta imatge-foto-gravació...o, més enrera en el temps, només fotos i encara poques i en blanc i negre i segons com esgrogueïdes i desdibuixades...o, retrocedim més, quan només hi havien retrats pintats per encàrreg i quatre gats s'ho podien permetre?
    Aleshores només es podia tenir el record des del cervell i els seus calaixos que avui en dia no han de fer aquest esforç. L'ànima, però, no el té, aquest problema. Amb o sense imatges reté invariablement el record perquè d'allò en viu, també, subtil com és.
    L'evolució compòrta, en aquest cas, el magnífic fet de poder 'veure' moments, moviment, sentir veus,...només usant uns aparells que impliquen ben poca feina, tan com dir tres cops seguits uns sons màgics i repetits, unisíl·labs: clic, clic, clic.

    Un somriure,

    Lídia

  • Records[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-05-2016 | Valoració: 10

    L'avi sap el que el seu cervell li dicta. Potser no sap engegar l'aparell, però si que sap qui hi ha a la pantalla: records. D'això viu. Una abraçada, Pilar.

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-05-2016 | Valoració: 10

    Molt bonic i tendre Pilar, quina calidesa desprén
    Montse

Valoració mitja: 10