Claveguera d'esperances

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Viure és claveguera de totes les esperances
que enceten els peus de caminants inadvertits.
És un camí de vidres,
de trampes espargides,
d'incomprensibles somnis,
de somnis incompresos,
de gent que corre massa,
de gent que ja no avança,
de mil promeses mortes,
de mil preguntes viudes,
de llàgrimes que riuen,
de rialles que ploren,
de rimes sense rima,
de música silent...
Abstret com estava el cafè m'ha cremat els dits.
Però beure'n és un plaer. La resta són llances.
I punyen com el foc!

Comentaris

  • 5e Aniversari[Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Queca | 22-08-2004 | Valoració: 9

    Només amb el títol ja n'he tingut prou.
    Un poema genial, ple de contradiccions, com la vida mateixa.

    Una forta abraçada i moltes gràcies pels teus comentaris!!

  • Gràcies[Ofensiu]

    De fet, aquest no és un poema escrit aquest cap de setmana. Com ja deia a l'introducció, el vaig escriure fa temps i ara, fent neteja de l'ordinador, que convé de tant en tant, l'he retrobat. Ja n'escriuré algun de més alegre!
    Salutacions,

    PD: Ah, i moltes gràcies per haver fet un poema amb els títols, miquel! M'ha agradat molt

  • Molt profund[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 16-08-2004 | Valoració: 10

    Ho fas molt bé. M'agrades molt com a poeta. Trobo, però, que els teus darrers relats són una mica tristos.

  • estàs en bena, eh?[Ofensiu]
    Shu Hua | 16-08-2004

    el cap de setmana t'ha sentat creatiu, no pares. Aquest poema em record aquell que em va agradar tant del teu llibre. Un reguitzell d'idees i metàfores (de mil preguntes viudes) molt curtetes i al final, un paràgraf llarg que ho trenca tot.
    Per altra banda, els últims poemes són una mica tristos, no? Aquella antiga dita: Donde el Diablo cierra una puerta, Dios abre una ventana, sol ser certa. Vivim en una vall de llàgrimes... i de somriures.

    un petó
    Glòria

  • Esperances[Ofensiu]


    Vida i mort Paraules eternes
    Avui Voldria cremar les paraules

    Des del balcó de casa
    Descabdellem el temps
    En un món inacabat

    Mentre passa el temps
    L'empremta del passat
    és una clavaguera d'esperances


    Amb afecte,
    miquel