Cercador
Claveguera d'esperances
Un relat de: Vicenç Ambrós i BesaViure és claveguera de totes les esperances
que enceten els peus de caminants inadvertits.
És un camí de vidres,
de trampes espargides,
d'incomprensibles somnis,
de somnis incompresos,
de gent que corre massa,
de gent que ja no avança,
de mil promeses mortes,
de mil preguntes viudes,
de llàgrimes que riuen,
de rialles que ploren,
de rimes sense rima,
de música silent...
Abstret com estava el cafè m'ha cremat els dits.
Però beure'n és un plaer. La resta són llances.
I punyen com el foc!
Comentaris
-
5e Aniversari[Ofensiu]Naiade | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
...[Ofensiu]Queca | 22-08-2004 | Valoració: 9
Només amb el títol ja n'he tingut prou.
Un poema genial, ple de contradiccions, com la vida mateixa.
Una forta abraçada i moltes gràcies pels teus comentaris!! -
Gràcies[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 16-08-2004
De fet, aquest no és un poema escrit aquest cap de setmana. Com ja deia a l'introducció, el vaig escriure fa temps i ara, fent neteja de l'ordinador, que convé de tant en tant, l'he retrobat. Ja n'escriuré algun de més alegre!
Salutacions,
PD: Ah, i moltes gràcies per haver fet un poema amb els títols, miquel! M'ha agradat molt -
Molt profund[Ofensiu]Sibil·la de Fortià | 16-08-2004 | Valoració: 10
Ho fas molt bé. M'agrades molt com a poeta. Trobo, però, que els teus darrers relats són una mica tristos.
-
estàs en bena, eh?[Ofensiu]Shu Hua | 16-08-2004
el cap de setmana t'ha sentat creatiu, no pares. Aquest poema em record aquell que em va agradar tant del teu llibre. Un reguitzell d'idees i metàfores (de mil preguntes viudes) molt curtetes i al final, un paràgraf llarg que ho trenca tot.
Per altra banda, els últims poemes són una mica tristos, no? Aquella antiga dita: Donde el Diablo cierra una puerta, Dios abre una ventana, sol ser certa. Vivim en una vall de llàgrimes... i de somriures.
un petó
Glòria -
Esperances[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 15-08-2004
Vida i mort Paraules eternes
Avui Voldria cremar les paraules
Des del balcó de casa
Descabdellem el temps
En un món inacabat
Mentre passa el temps
L'empremta del passat
és una clavaguera d'esperances
Amb afecte,
miquel
l´Autor
134 Relats
1073 Comentaris
295706 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Sóc lluçanès de cor i, adoptivament, de Sant Andreu de Palomar.També em trobareu a www.vambe.cat
Últims relats de l'autor
- Sobre Ventall d’haikus, d’Anna Rispau Falgàs
- Textures de Nadal
- Titulars de lletra petita
- Presència
- El misteri de la pedra preciosa
- Només Nadal
- Compromisos d'hivern
- Reconeixença
- Buidors
- Llums
- Sota la nit
- Alè de llum
- Tempus fugit?
- CLOENDA 150 ANYS. Col·legi Presentació de la Mare de Déu
- El perquè del vint-i-cinc de novembre