Cercador
CLAUSTRE DE SANT DOMÈNEC. VIC. OSONA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’any 1911 el Josep Salvany Blanch retratava el claustre del Convent de Sant Domènec de Vic.
L’any 2014 retratava al Josep Olivé Escarré en aquest espai que forma part avui de l’Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic.
La descripció tècnica ens diu ; El claustre és d'origen religiós i actualment té utilitat civil. És de planta quadrada amb set columnes per costat disminuïda que descansa damunt la base i és coronada per capitells compostos, al centre de cada arcada hi ha capitells suspesos decorats amb fullatges. A l'intradós dels arcs hi ha alts relleus amb elements florals i antropomorfes. Els corredors són amb volta marcant cada tram amb inflexions a la part d eles columnes i acabades amb culs de llàntia al mur. Als trams nord i oest la coberta es renovada amb elements moderns que no desdiuen del conjunt. A l'interior del pati s'hi obren els balcons del primer pis i segon pis de l'edifici i hi desguassen les vessants del teulat. A l'interior del corredor hi ha diverses obertures i als angles nord-est i nord-oest hi ha escales que condueixen als pisos superiors. Els fusts de les columnes son de conglomerat nummulític i la resta de decoracions de pedra són de gres grogós. El coll de pou és un element moble situat dintre del claustre. Està assentat damunt un basament circular format per dovelles. El coll de pou amb la part baixa més ample. Està dividit en sis parts i a les parts nord i sud sobresurt més la pedra i és on es recolzaven els braços, avui desapareguts. Al nord hi ha una font, el doll sobresurt d'un rostre, molt assalinat, i a la part baixa hi ha una pica rectangular.
El convent i el claustre primitius són de 1723, obra de Josep Moretó, arquitecte, i Jacint Moretó, escultor. Ha sofert diverses reformes i la seva utilització ha estat molt variada. Entre altres fou col•legi de monges, banys públics, jutjat de primera instància (1834) i caserna (1875). Durant la restauració de la Catedral al segle XVIII s'hi traslladà el capítol de Sant Domènec i amb la invasió napoleònica fou de les poques esglésies que quedaren obertes. Actualment, després de la restauració de l'arquitecte Lluís Nadal i Oller( Cassà de la Selva, Gironès, 1929 ) l’any 1979, és seu de l'Escola d'Arts i Oficis.
L’any 2014 retratava al Josep Olivé Escarré en aquest espai que forma part avui de l’Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic.
La descripció tècnica ens diu ; El claustre és d'origen religiós i actualment té utilitat civil. És de planta quadrada amb set columnes per costat disminuïda que descansa damunt la base i és coronada per capitells compostos, al centre de cada arcada hi ha capitells suspesos decorats amb fullatges. A l'intradós dels arcs hi ha alts relleus amb elements florals i antropomorfes. Els corredors són amb volta marcant cada tram amb inflexions a la part d eles columnes i acabades amb culs de llàntia al mur. Als trams nord i oest la coberta es renovada amb elements moderns que no desdiuen del conjunt. A l'interior del pati s'hi obren els balcons del primer pis i segon pis de l'edifici i hi desguassen les vessants del teulat. A l'interior del corredor hi ha diverses obertures i als angles nord-est i nord-oest hi ha escales que condueixen als pisos superiors. Els fusts de les columnes son de conglomerat nummulític i la resta de decoracions de pedra són de gres grogós. El coll de pou és un element moble situat dintre del claustre. Està assentat damunt un basament circular format per dovelles. El coll de pou amb la part baixa més ample. Està dividit en sis parts i a les parts nord i sud sobresurt més la pedra i és on es recolzaven els braços, avui desapareguts. Al nord hi ha una font, el doll sobresurt d'un rostre, molt assalinat, i a la part baixa hi ha una pica rectangular.
El convent i el claustre primitius són de 1723, obra de Josep Moretó, arquitecte, i Jacint Moretó, escultor. Ha sofert diverses reformes i la seva utilització ha estat molt variada. Entre altres fou col•legi de monges, banys públics, jutjat de primera instància (1834) i caserna (1875). Durant la restauració de la Catedral al segle XVIII s'hi traslladà el capítol de Sant Domènec i amb la invasió napoleònica fou de les poques esglésies que quedaren obertes. Actualment, després de la restauració de l'arquitecte Lluís Nadal i Oller( Cassà de la Selva, Gironès, 1929 ) l’any 1979, és seu de l'Escola d'Arts i Oficis.
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5423763 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.