FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

ARQUITECTURA VISUAL

perquè deixes els batecs del teu cor, perquè se'n sent la teva sang, perquè es poden respirar els brins d'oxigen que duen...

Per això, i per molt més, tot allò que callo, un deu.

Gràcies, d.

Déu, un déu, potser un déu ja mort, ben cert (d'això hem parlat amb Vicent evocant Nietzsche), va inventar la dualitat, i va matar l'absoluta felicitat de si mateix refocil·lant-se en el si mateix, en la seva perfecta i ubiqua unicitat.
Aleshores van aparèixer els clars i els obscurs. I va aparèixer el sexe. I va aparèixer l'home, i la dona. I ells, ella o ell, o tots dos alhora, van inventar els clarobscurs. la secreta essència de la poesia: allò que no és en un costat o l'altre de la línia d'ombra, sinó exactament inserit en ella mateixa. Una fina línia d'ombra d'extensió infinita, com la pell de bou que Elisa/Dido va estendre per fundar Cartago.
L'essència de la poesia s'ha arrelat en tu, com ho demostren versos tan meravellosos com "Ara véns tu, amb l'esguard de jardí/(..)aquest somriure teu de matinada encesa."
Sempre caiem en abismes. I sempre esperem reimpulsar-nos fora de la foscúria i fundar una nova ciutat amb la llum atresorada -robada- en les que deixem endarrera.
Petons,
franz

No em trobo ara, a l'alçària del teu poema. No vull desaprofitar l'ocassió de comentar-te'l.
Salut i bon acabament d'Agost, poetessa.

Doncs això, he llegit -i rellegit- el teu poema. No sóc un entès, però la història, els sentiments, el transcórrer dels versos i el ritme de tot plegat m'ha agradat. Trobaré temps per llegir-te més.