CLAREDAT

Un relat de: Siara Llach
Molt submergida en les ones congelades on el passat torna a la vida.
Combatent la por al dolor egoista, ha valgut la pena cada vegada.
Segueixo quieta just abans del xoc, ja que tots dos sabem com acaba això.
El rellotge sona fins que es trenca el vidre i m’ofego en tu de nou.

Ets la part de mi que desitjaria no necessitar.
Perseguida implacablement, segueixo lluitant i no sé perquè.

Si el nostre amor es tràgic, per que ets el meu remei?
Si el nostre amor es boig, per que ets la meva claredat?

Camino per un paratge vermell i em nego a descansar.
Talla profundament el nostre terra i el sentit comú ens fa oblidar.
No parlis quan intento marxar ja que tots dos sabem que triarem.
Si tu pressiones jo m’hi torno el doble i m’enamoro de tu de nou.

Perquè ets la part de mi que desitjaria no necessitar.
Perseguida implacablement, segueixo lluitant i no sé perquè.

Si el nostre amor es tràgic, per que ets el meu remei?
Si el nostre amor es boig, per que ets la meva claredat?

Per que ets la meva claredat?



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: