Clar de lluna

No sé que tindran les nits de lluna que inspiren tan bells poemes?
Desperten la màgia antiga d'ancestres ja oblidats, però que sense dubte tenim ben arrelats en algun lloc del nostre interior. Pinta molt bé l'iniciï del teu llibre, ja te'n
diré quelcom quan el tingui ben llegit i rellegit.
Una abraçada

Fa per dir, per recitar, declamar, fins i tot cantar.
M'agrada molt.

Realment m'encanta. A mi gairebé tots els poemes sobre la lluna m'agraden, m'encisen... però aquest encara més...

M'agrada molt com escrius!

Et segueixo llegint! =)

Sé que podria disculpar-me posant-te un missatge al fòrum, però em feia por que es perdés pels les catacumbes i, d'altra banda, només a tu t'interessa. Així que permet-me que ho faci en un comentari.

Vull disculpar-me per no haver anat a la presentació ahir. És un escriptor a qui admiro, i volia ser allà, però no va poder ser. Et seré sincera. Darrerament entro força poquet a relats. I entre les poques visites, que impliquen estar poc al dia, i altres temes d'àmbit personal, se'm va passar. Ho vaig llegir fa dies, però em sap greu haver d'admetre que no hi vaig pensar en el moment adequat i... i ja no tenia remei.

T'agrairia em diguessis on podria comprar el llibre. De fet, pregunta absurda perquè segur que a la llibreria Ona el deuen tenir. Però mai sobre la informació.

I ja que hi sóc, no puc ocupar un comentari dient coses que no tenen res a veure amb el poema, aprofitaré per dir quatre cosetes sobre aquest Clar de Lluna. Mmmm... m'has fet recordar el so d'un piano....

Saps què em ve al cap cada vegada que el llegeixo? L'engany, les dues cares de la Lluna (una clara però... també una de fosca). Com si alguna cosa ens hagués de matar. Em fa com por aquest poema, però aquella mena de por que t'atrau, tot i ser conscient que hi ha algun perill.

Aix... no em facis gaire cas. És la manera Salzburgiana d'interpretar poemes.

Una abraçadota ben grossa, Vicenç i mil disculpes. Em sap greu.

Salz.

Un poema captivador, que atrau des del títol, tot un referent que transporta a nits de màgia i encanteris, a rimes i somnis en mig de llums blaves.

Un poema que sedueix vers a vers, que es declara estrofa a estrofa, que m'enamora els ulls, l'esperit i l'ànim.

Em rendeixo al seu encant!

Un poema que m'ha proporcionat un plaer semblant al de poder-te fer, per fi! una abraçada en persona, al mig d'una sala plena de relataires en prosa i en vers.

Quin goig conèixer-te i parlar amb tu, encara que fos entre d'altres encontres i coincidències!

Ara t'envio una abraçada per escrit, que no és el mateix, però és igual de sincera,
Unaquimera

HE REBUT ELS TEUS COMENTARIS I HEM SERVEIXEN PER REFLEXIONAR SOBRE ELS MATEIXOS, ET DIRE QUE OBRE ELS ULLS ES UN FET VERIDIC, VISCUT PER LA MEVA AMIGA MARIA, QUE ES LA CUIDADORA DE'N MARC, VAIG PENSAR QUE EL TENIA QUE RELATAR TAL I COM ELLA M'HO EXPLICAVA, COM SI FOS LA MATEIXA MARIA QUI HO FES I JO NOMÉS UNA INTERMEDIARIA. ARA S'ENTEN QUE A LA MARIA LI CAU LA BABA, OI? PERQUÈ HO VIU CADA DIA, LA CANALLA SON UN MON PER DESCOBRIR, EN MARC ENCARA NO TE DOS ANYS. GRÀCIES VICENÇ PER DEDICAR-ME UNA MIQUETA DEL TEU TEMPS. REP UNA ABRAÇADA.

són les imatges que m'arriben d'aquest poema breu, però ple de soignificat.
Jo també sento nostàlgia quan miro la lluna, em produeix un anhel que no puc eexplicar, però que tu has fet de meravella.
M'ha agradat molt el teu estil directe, seguiré llegint-te amb molt de gust.
Una abraçada Vicenç

m'ha captivat des dels primers versos. Segur que la meva fascinació per la lluna, en les seves diferents fases hi ha degut col.laborar una miqueta, però també n'estic segura que la teva habilitat i la teva inspiració per a unir i lligar aquestes paraules tant encertades, han aconseguit que sigui un dels que guardaré per anar-me'l rellegint en moments especials. És d'aquells que sempre hi trobes algun enigma que t'havia passat per alt en anteriors lectures...
Una abraçada ben gran

"Per què m'enganya,
el clar de lluna
si alhora irisa
-fal·laç i còmplice-
secrets amargs?"
A vegades la nit ens retorna imatges del passat que per alguna raó havíem oblidat.

"Em desemmotlla
la imatge nua
dessota l'ombra
de l'univers."
Els secrets que són desvetllats pertanyen al nostre jo més profund.

"Cobreix l'abisme
vers les tenebres,
jura en silenci
desfer l'advers."
Desitgem seguir endavant i resoldre allò que ens angoixa.

Els últims versos em porten a un caos de preguntes i interpretacions. Això de la poesia té, per mi, alguna cosa d'indesxifrable com els jeroglífics egipcis. Segur que alguna ment de RC haurà resolt l'entrellat. Una abraçada.

m'ha encantat la manera de colocar, perfectament encaixats "emmotllats", tots els mots que empres.
Et seguiré llegint, si vols, he començat fa poc a escriure, vine a comentar-me.

Des de Menorca:

Pau.

... més màgic i sensual: LA LLUNA!!

tants poemes, novel·les i relats se li han dedicat que seria impossible comptabilitzar-los tots...

per cert: veig que els "premis otorgats" van cada cop més en augment... enhorabona! ah! i veig que "tan sols" ets dos anys més gran que jo! (jo sóc del 84, òbviament!) no sé, m'ha fet gràcia!

bé, et deixo i vaig a fer alguna cosa de profit! ;-)


Sol_naixent (ex Sol_ixent)

per acompanyar la lluna en aquest fet natural, com és un eclipsi, que li dóna un misteri especial i un particular encanteri... No cal dir que el teu poema té totes les característiques "Vicenç Ambrós"... redacció impecable, versos entramaliats, lèxic joganer, i per sobre de tot, qualitat garantida!

Què bé, reveure't per aquí, Vicenç! Ja estàs fent "justícia" per aquest món que en necessita tanta?? A veure si ben properament podem compartir una altra estoneta, ben tranquil·la i plena de bones noves.

Una abraçada, estimat poeta. Fins ben aviat!

per la lluna, en tots els temps i en totes les circumstancies: tristor i alegria, enfrontats i barrejats alhora.
Desprès de llegir el poema diferents cops, cada vegada li vas trobant significats d'allò més variats, i que hem fan pensar en els darrers moments en que he viscut situacions en un clar de lluna...
Records de tota mena, com la vida mateixa, que cal reviure de quan en quan.

Agrair-te de tot cor el teu darrer comentari a "Plaer a tres".
Les teves aportacions són molt importants per a mi, ja que m'agrada llegir el teu anàlisi del poema i poder aprendre d'ell.
Et tindré al corrent de les meves novetats, per poder comptar amb la teva valuosa col·laboració.
Una càlida abraçada i fins la propera.
aiguasalada