"Clar de lluna"

Quan m'havia de posar un nom no sabia quin triar i de cop se'm va ocórrer clar de lluna. I ara trobo aquest bell poema que m'enorgulleix del nom escollit.

Una abraçada!

No em passa quasi mai, Angie, que m'agradi tant un poema que el torni a rellegir unes quantes vegades.

Me'l guardo a la cartera, vora la Visa, a veure si es foten amics i cada vegada que vagi a pagar a qualsevol caprabo desgraciat em recordi que hi ha altres coses diferents del jalo i els euros...

pere

com un poema tan curtet pugui arribar a ser tan gran, tan ric, tan sensual i tan sobri, i tot això alhora que la música del piano sona amb absoluta nitidesa. Em permets que te'l segresti?
Dies enrere, vaig decidir no tornar a valorar més, però, com que les decisions es prenen per a ser traïdes, faré una excepció perquè crec que paga la pena.
Una abraçada,
Fredia

dolça tendresa... evocador... destila tanta sensualitat...

El poc què he llegit de vosté (hauré d'arreglar aquest adverbi de quantitat de seguida) és bell, molt bell. Amb el seu permís, adrece Angie als meus preferits

M'encanta "Clar de lluna" cada cop que la toqui (la peça) pensaré en aquest relat.

s'ha quedat segrestada
en aquest dits
tocant un clar de lluna.

...que en llegir el títol d'aquest relat he pensat directament en una cançó d'una cantautora catalana novella, que m'agrada força: la Ivette Nadal. Si, vols pots descarregar-te-la...

---> aquí!!

un bon poema. endavant, i ens continuem llegint!

i... FELIÇ 2007!!!

Segueixo observant tocs melancòlics, tot i que segueixes escrivint molt bé. Potser no tens cap gran problema i t'agrada aprofundir en racons difícils... no ho sé.

Una abraçada.


Sergi

una carícia, profunda però eterea,un desig copsat sense restriccions, però franquejat per la suau pell del teu contorn, una pinzellada sense força però tendre i càlida.
Compromís sense compromís.
pinzellada sutil encisadora que se m'emporta sense moure'm.

Una abraçada.

Pau

el primer cop que el vaig llegir, ... era massa tard per deixar-vos un comentari, ... ara més despert intentaré no trair la meva primera impressió.

Mmm, l'encanteri de les vostres paraules que abracen amb suavitat els petits anhels que un imagina, tocats de clars de lluna, queden embolcallats d'extrema tendresa, ... mmm, ... i quan el batec retrona, embesteixes amb profunditat aquest moment íntim, tocant passió sense deliri, ... mmm, un bon poema, amb la vostra signatura característica, ... mmm, des de que us conec, ... més admirat estic, ... i em retornes les ganes a seguir buscant entre els clars-obscurs dels meus deliris, ....

Un bes suau i dolç,

OhCapità.

Un poema per gaudir amb els cinc sentits.
Un batec vital, tendre i sensual que ressona i fa vibrar la pell dels dits, les polsacions del coll, com si fossin arquet i violí fregant una preciosa melodia.
Un intercanvi de sensacions que cavalca desbocat, acompanyat de la plasticitat d'aquesta aclaparadora nuesa.

Vaja, vaja, quin clar de lluna més sorprenent.
Crec que la música és quelcom més que un conjunt de sons compassats; de vegades neix a dins mateix en un pentagrama improvisat.

Per cert, sempre que obro la teva pàgina no puc evitar somriure. M'agrada molt i molt aquesta fotografia; tinc la sensació de que només mirant-la, ja s'escriu tota sola la teva biografia.

Molts petons!

Àngels dels millors angiels.
Aquest titul em recorde la cançó francesa
"Cler de lune" Molt bone melodia, però la millor ets tu em la teva poesia; que dius em poques paraules, tot un pensament, com a mi m'agrade.
Ets la millor de la nostre Web.
Felicitats.

i queda! Hola de nou, Àngels, i gràcies per un clar de lluna que semblava (simplement, ho semblava) que podia recaure en una imatge prou ben coneguda per tothom i més aviat tòpica. Però no. El lector s'ha trobat amb una sorpresa intimista, amb una descripció bellíssima i amb un retrat on sobreposar-hi les paraules a fi de donar-les-hi una altra dimensió: és una manera de precisar encara més el missatge que vols transmetre a través de la paraula.

Gràcies de nou, angie, també pel teu comentari, i fins la propera!

Vicenç

...per l'escot i el coll; és molt japonès això, no?