Civilització

Un relat de: Lluís Pagès
Quan l’avi va observar el seu nét disparant amb l’arc, remugà tot negant amb el cap:
- Quan sortíem de cacera, nosaltres corríem, érem forts i valents enfrontant-nos amb les feres! Aquest estri t’està afeblint! Així no sobreviurem!
Però passaren els segles, i van sobreviure.

Quan el filòsof grec va adonar-se que el seu esclau prenia notes del que ell predicava a l’àgora, s’exclamà:
- Si et penses que posant per escrit el coneixement és equivalent a saber-se’l, vas ben errat; et limites a transcriure’l sense esforçar-te en aprendre’l, deixant d’exercitar la teva memòria: Conseqüentment, se t’oblidaran les coses i et convertiràs en un ignorant. Si seguim el teu exemple, en anem en orris!
Però passaren els segles, i no se n’anaren en orris.

Quan a l’humanista se li explicava el funcionament de la impremta, es posava les mans al cap i es tibava dels cabells mentre cridava:
- Amb els llibres a l’abast de tothom, qui farà l’esforç de pensar? Ens tornarem mandrosos intel•lectualment parlant, un afebliment mental sense aturador. Si ho tenim als llibres, per què esforçar-nos en raonar? És la fi de l’erudició!
Però passaren els segles, i els erudits van succeir-se en el temps.

Quan l’informàtic rebé l’informe econòmic anual, fullejà les més de tres-centes pàgines amb cara de pànic i confessà al seu company de feina:
- No crec que pugui llegir-lo tot. Des que consulto qualsevol cosa a la xarxa, el meu cervell passa per sobre les línies de cada paràgraf com d’esquitllada, talment com si els ulls reconeguessin la grafia però quelcom impedís que arribés a copsar el significat de les paraules. Abans em submergia fàcilment en un llibre o en un article llarg; ara la meva concentració sovint comença a anar a mal borràs després de dues o tres pàgines
- A mi em passa el mateix – confessà el col•lega – Des que Google ens ho proporciona tot, tinc una sensació incòmoda: que alguna cosa m’ha picat el cervell, remenant-me els circuits neuronals, reprogramant-me la memòria. És que ha canviat la meva manera de pensar?
- La culpa és de l'estil de lectura promogut pels buscadors, un estil que posa "eficiència" i "immediatesa" per sobre de tot, el que acaba afeblint la nostra capacitat per al tipus de lectura profunda. Amb la impremta, generadora de textos tan llargs i complexos com vulgueu, la reflexió era forçada perquè no saltàvem d’un concepte a un altre, passant pantalles compulsivament. Ara, quan llegim en línia, tendim a convertir-nos en “simples decodificadors d’informació”.
- Exacte! La nostra capacitat d’interpretar un relat, de fer les riques connexions mentals que es formen quan llegim sense distracció, queda en gran part desvinculada. La nostra atenció i la nostra concentració es tornen difuses.
- A veure si serà veritat que no som només allò que llegim, som com llegim ... - sentencià, capficat.

Però no hi hagué temps de què passessin els segles. Succeí l’imprevisible (o no...) en la totpoderosa i omnipotent civilització occidental. Els ordinadors, els mòbils, els servidors i tota la caterva d’andròmines electròniques que controlaven el nucli de l’economia mundial van fer fallida. Que si una radiació solar extremadament intensa, que si una sobrecàrrega sobtada del tendal elèctric, o fins i tot que si uns bacteris, alguns dels quals ja eren resistents als antibiòtics, es menjaven literalment els circuïts impresos, el cas és que els aparells deixaren de funcionar. Les transaccions comercials s’aturaren, provocant una fallida econòmica irreversible per la seva llarga durada, que erosionà fins a l’electroencefalograma pla el sistema capitalista. No cal dir que els humans havien oblidat del tot com orientar-se en l’espai i el temps sense els mapes i els rellotges digitals que dirigien les seves passes quotidianes. Ningú es recordava tampoc de com sumar i restar, que aquestes foteses les feien les calculadores, ara emmudides. La producció mundial de medicaments, roba i menjar es veié sensiblement afectada a la baixa per l’aïllament que provocà el “kaputt” tecnològic. Descomptant la nota positiva de la inutilització de les sitges nuclears, que estalvià l’autodestrucció de la humanitat, no costa gaire de creure que, de la nit al dia, les taxes de mortalitat es dispararen. Fet i fotut, es retrocedí fins a trobar-nos de bell nou a l’Edat de Pedra, havent de recuperar, sí o sí, qualsevol avenç mecànic que els permetés de reiniciar un retorn a la civilització.

Quan l’avi va observar el seu nét disparant amb l’arc, remugà tot negant amb el cap:
- Quan sortíem de cacera, nosaltres corríem, érem forts i valents enfrontant-nos amb les feres! Aquest estri t’està afeblint! Així no sobreviurem!
Però passaren els segles, i ...



Comentaris

  • amnaseo | 05-02-2020

    The bottom line is, if you need any kind of help with your dissertation, dissertation services are there to end your anxiety. hard drive shredding

  • amnaseo | 26-01-2020

    You can get help with Coaching, Statistics & Data Analysis, Proof reading & Editing and Custom Dissertation Writing.healthstopwatch.com

  • Gràcies...Lluís Pagès.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-01-2020

    Pel teu amable comentari a la Composició de Perla de vellut, on em dius que és sensibilitat a flor de pell.
    Fou una inspiració molt àrdua on vaig tardar molt em comprendre-la.
    Feliç any nou, Lluís...

    Perla de vellut

  • Feliç Any Nou, Lluís Pagès...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-01-2020

    Bé, et comente, que quan tingues temps i pugues, t'invite.... als dos últims poemes,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
    Doncs fa uns dies que ja estan publicats. Gràcies...
    Perla de vellut

  • Buon Anno [Ofensiu]
    Nil | 01-01-2020 | Valoració: 10

    Estic cofoi de que t'hagis deixat endur per la brisa del meu poema "VENT". Et pronostico un 2020 en que cada sageta que llencis amb l'arc de la teva essència, tocarà de ple el fitó de la fortuna en totes les facetes de la teva vida... Això si!, ves amb compte amb les dones que duen tacons d'agulla! Són "pericolosi". Nil!

  • Reflexió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-12-2019 | Valoració: 10

    Caram, m'has sorprès molt positivament amb aquest relat tan i tan reflexiu. Acostumat al to humorístic, aquestes reflexions fan pensar i pensar. Continues amb un to brillant, ric, entenedor i creatiu. I com que acabes el relat amb el mateix paràgraf del principi, me'l vaig a tornar a llegir, apa! Una forta abraçada, Lluís, i que tinguis un bon any nou!

    Aleix

  • Res és per sempre[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-12-2019

    La Terra podria girar eternament i nosaltres seríem com una cagadeta de mosca en la seva història. Ja ho som, de fet, però una cagadeta encara molt més petita. Aquesta bola, tret d’un cataclisme que no puc imaginar, va fent voltes i tant se li’n dona qui estigui a la seva superfície. I és l’ésser humà el que té els dies comptats. Tant pels nostres errors com perquè això va així. Hi ha cicles, i extincions, i nous començaments. Però, així com besllumo el nostre final, no em sembla pas que tinguem l’oportunitat d’un nou començament. Potser una altra espècie, però no pas nosaltres. I cap problema. Les vides, les espècies, gairebé tot, comença i acaba. Em sembla a mi que aquesta “moda” d’ara, que tot és reciclar i voler “salvar el planeta” és una nova manera de perdre el temps. No hi ha res a fer, és així, i de moment la vida continua, ja s’ho trobaran els que vinguin. I s’ho trobaran tant si ens hi mirem com si som uns sapastres. Això ja no hi ha qui ho aturi. I has donat uns quant motius i tots podrien ser, i alguns més... Poden passar de un en un, seguits, o uns quants a la vegada... Però la vida a la terra no ha estat mai segura, ni plena de plaer, ni de color de rosa. És en les darreres dècades que s’ha establert aquesta teoria de la felicitat (al primer món, és clar). O sigui, que les passarem putes, com sempre ha estat. Una mica de dignitat, una mica de força, i a mirar endavant. Quan s’acabi, doncs “gràcies, encantats d’haver-la conegut senyora bola”.
    Per cert, el teu relat, quan expliques els motius de la fi i els supervivents que queden, m’ha recordat molt a “The City and the Stars” de l’Arthur C. Clarke que de ben segur deus haver llegit. Haig de dir que tan el llibre com el teu relat tenen una barreja de ciència ficció i pura realitat que m’ha encantat.

  • Hi afegeixo[Ofensiu]
    Nil | 08-12-2019 | Valoració: 10

    Grans mercès Lluís per comentar i copsar el meu poema "La dutxa". Penso que és un luxe personal immortalitzar una experiència viscuda, de caire pagesívol, en forma de poema. Fou tan diferent la meva vida de minyó a la que han viscut els meus nebots. On es feien clavellines, enciams i vinya ara tot són blocs de cases unifamiliars i pisos i gent que parla castellà com a Cal sogre... La meva família hi ha viscut, una de les branques, pel cap baix, des del segle XIII en la mateixa casa com consta documentat. Per això aquest poema conté la mateixa essència que pot tenir un cul de vi de la bota del racó. Gràcies per saber-ho veure i beure com un bon tastador de poesia, Nil . Ah! ahir em vaig adonar que m'han desaparegut dos poemes del que tinc publicats: Catric-catrac (aquest molt libidinós) i Les tres Gràcies, que és del mateix tast que el de "La dutxa". Sort que els tinc aplegats en una llibreteta... Aquests matí he estat copiant els 12 darrers, per si de cas... Us ho dic perquè estigueu ben alerta!

  • Calamars[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-12-2019

    Amable senyor Lluís:

    Del vostre primer relat m’ha semblat entendre que la humanitat sobreviu, sigui quin sigui el nivell de desenvolupament tecnològic de què gaudeixi. Potser a algú pot impressionar el pas de la tecnologia actual a l’anterior a la invenció de l’arc. A mi no m’impressiona; m’impressiona la supervivència.

    Al segon relat sembla que us espanti l’ús de la tecnologia per a treure punts negres de la cara; jo també sóc partidari de l’artesania i de fer-ho a mà. No cal patir. Fins i tot amb aquests aparells sobreviurem.

    I si no sobrevivim les persones, tampoc passa gran cosa; algú sobreviurà. M’agrada pensar que seran els calamars.

  • A l’atenció del SrGarcia[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 06-12-2019

    M’agradaria aclarir que el relat “Civilització” i el “Succionadora del...” només tenen en comú la seva gestació propera en el temps.
    Ara bé, el comentari del SrGarcia m’ha deixat descol•locat. Al títol del seu comentari i al primer paràgraf del mateix, us pregunteu si hi ha una discrepància entre els dos relats esmentats, mentre que després afirmeu que tant l’escriptura com la succionadora actuen en contra de les nostres capacitats/habilitats com a humans, del que jo dedueixo que, en lloc de discrepar, hi ha una similitud entre ambdós textos. SrGarcia, esteu segur que volíeu dir “discrepància”?
    Convençut que la vostra resposta em traurà de l’entrellat, us agraeixo sincerament la vostra aportació.
    Salutacions cordials,

    Lluís Pagès

  • Discrepància[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-12-2019

    M'ho sembla a mi o hi ha alguna discrepància entre aquest article i l'anterior de la succionadora?

    Igual que l'escriptura ens fa perdre memòria, l'aparell de succionar punts negres ens fa perdre habilitat per a una feina tan delicada, que, sorprenentment, alguns troben satisfactòria i tot.
    Però no passa res, sobreviurem, tal com dius en aquest article.

    Una ironia molt apreciable en els dos relats.

  • El retorn[Ofensiu]
    Nil | 03-12-2019 | Valoració: 10

    No vull filosofar sobre el teu relat...Afegir-hi quelcom més destarotaria la seva coherència i veracitat. Però si que voldria ressaltar el teu mestratge en l'execució d'aquest. I és que tot ell m'ha abstret de tal manera, que he tingut la sensació de viure in situ els períodes històrics en els quals es dueren, es duen i es duran a cap els avenços i les millores instrumentals i tecnològiques que supleixen unes habilitats humanes per altres. El text llisca com la seda, fa pensar, qüestionar, assentir i àdhuc atemorir en albirar-se un avenir incert d'indefugible retorn a l'edat de pedra. I us fas amb l'entranyable imatge d'un avi veient com el seu net fa anar l'arc. Lluís és un bon relat! Aquest, com el de la "Moños", restaran incrustats en el meu cap...

  • increíblemente hermosa[Ofensiu]
    Elisandromor | 03-12-2019

    También me gustó mucho la forma en que escribes. No he invertido en esas personas durante mucho tiempo. Después de trabajar en esta empresa
    minicreditos-rapidos, comencé a trabajar en una editorial. Entonces, incluso allí nadie escribió así.

  • Tecnologia sense parar...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-12-2019 | Valoració: 10

    La civilització avança.
    La tecnologia és tanta que els llibres, les enciclopèdies, els diccionaris i les calculadores ja estan quedant-se en l'antigor. Clar, que els segles no pararan de transcòrrer...
    Molt bo i molt ben explicat, on m'he restat bocabadat, com ho escrius...
    Ens seguim llegint.. Lluís.
    Salutacions...
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

171 Relats

348 Comentaris

194628 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.