Ciutat Vella

Un relat de: Joanra

Quan passejo per Ciutat Vella me n'adono del que ens ensenya mentre mor.

Ens ensenya que es feien espases, miralls, agulles i barrets, amb els noms dels carrers. Ens diu que hi havia uns monjos que espolsaven els hàbits a les finestres del carrer dels Espolsa-Sacs.

Ens ensenya un passat amb oficis, i assenyala un present amb beneficis. I ens mostra un futur avorridíssim: Plaça de la Banca, Carrer Franquiciat, Plaça Immobiliària, Carrer Usurpat, Placeta Robada, Passatge Venut.

Però una acadèmia d'anglès, del nom de la qual no és que no vulgui enrecordar-me sinó que no recordo de veritat (què deu ser, que sent tan escassa, selectiva i imaginativa, no recordo la publicitat?), em fa veure la llum. Diu l'anunci que no et passis un estiu més en blanc sense saber contestar la pregunta d'un turista. Sí, sí, de debò que diu això. Un turista que per altra banda ja es dóna per suposat que no farà l'esforç inútil d'aprendre quatre paraules d'un idioma amb què no es va enlloc. Learn to explain where the Cathedral is a qualsevol guiri que t'ho demani, i oblida't de menudeses.

Menudeses com que Ciutat Vella morirà, però això sí, sabent idiomes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer