Ciutat de nit amb música de Vangelis

un fragment, el final, d' una serie de televisió.Tot i que l'escena és dura i colpidora, la presència de la lluna suavitza les imatges.
M'agrada molt el teu estil, Shaudin!
Estic començant a llegir " Més enllà del somni". Quan l'acabi te'l comentaré a la teva adreça particular. D'acord?
Ja estic perfectament bé, al menys que duri. Gràcies pel teu interès i els carinyosos comentaris.
Una forta abraçada, benvolguda Shaudin"

Nonna

felicitats per aquest relat, amb un llenguatge ric, ple d'imatges i emocions...
una abraçadota des de mataró
joan

podria ser Los Angeles, any 2019 és a dir, Blade Runner. Un relat carregat de lirisme malgrat la violència que el sacseja cap al final. Les descripcions tenen una màgia especial, una màgia que només la nit sol tenir i que tu has retratat de manera magistral. Enhorabona per un relat tan ben escrit!

Enric

He tingut la curiositat de visitar el teu primer relat a RC, Shaudin, i no m'he penedit en absolut de la decisió.

És un relat molt bo. Obres la imaginació del lector amb uns fets impactants explicats amb llenguatge planer i alhora riquíssim. El fet de redactar-los en temps present, un recurs expressiu que m'encanta, els dóna gran agilitat i emoció.

Felicitats, escriptora!

Pilar

Hola, Shaudin! Ara ja sé que ets una dona ( perquè m'ho vas dir tu ) i crec que sé on vius, perquè ho he llegit a la introducció d'aquest relat ( a no ser que sigui el primer pas d'una ambientació adient al text i no una data biogràfica real! ).
Veig també que fa més d'un mes que no has publicat res... tornaràs a fer-ho?

M'ha agradat força aquest breu relat fantàstic, escrit amb una prosa àgil, clara, que conté girs atraients i recursos expressius que funcionen perfectament.
Per aquesta raó, em donaries una alegria si responguessis que aviat enviaràs nous textos!

Mentre espero la teva resposta, t'envio una abraçada forta abans que fosquegi,
Unaquimera

mostres, de manera impecable, el do de saber escriure amb l'habilitat de explicar només el que cal, per tal de provocar al lector perquè imagini la resta. M'ha semblat molt bo, de veritat. I se m'ha fet curt!
Una abraçada

Shaudin, ha llegit el teu relat,i, ja t'ho deus imaginar, desprès de llegir la meva "Esgarrapada", que el teu estil em plauria del tot, però, a més, tens la difícil qualitat de saber, en tant poques paraules, transmetre tantes coses i deixar-ne tants per a la imaginació del lector, que encara estic salivant.
Mira de trobar temps per escriure més.
Jordi de Gènia

Crec que han poques paraules has pogut transmetre tot un seguit d'emocions: angoixa per la foscor, rabia en la lluita, goig del triumf…

i la veritat és que no és gens fàcil fer-ho. Sintetitzart una historia dona més feinada de la que sembla.

Per cert:

Benvinguda a Relats.

Em sembla que m'estic fent un embolic. No estic segura d'on he de respondre què. Tampoc no sé si els autors escriuen comentaris sota dels seus relats, tal com jo estic fent. Bé, ja aniré aprenent com funciona tot això de Relats en Catala.
Estic molt contenta d'haver fet la vostra coneixença aquí. He estat afortunada que m'hagin comentat el meu relat unes persones intel.ligents, agradables i que escriuen molt bé. Com que m'he trobat que hi ha tants i tants relats de tantíssima gent, no sabia per on començar a llegir i anava fent tastets aquí i allà, però més aviat em sentia aclaparada, sense ja saber qui escrivia què. A més, disposo de poc temps, molt poc temps. Doncs, bé, vaig decidir començar a llegir de debò i fer algun comentari a les persones que havien comentat el meu text -el cas de la Rosa Nebot és diferent perquè ja coneixia la seva excel.lent novel.la que, per cert, es diu "FANG i llimones" (no Sang). Ha estat un alleujament descobrir que els comentaristes de "Ciutat de nit..." són bons escriptors. M'hagués sabut greu no poder dir-vos res positiu.
Ferran,
M'ha fet il.lusió saber que coneixes Toronto. Jo a la CN Tower només hi he pujat un cop, tot i que fa anys i panys que visc en aquesta ciutat. Aclariment: Toronto és a la provincia canadenca d'Ontario, una de les provincies de parla anglesa. Quebec és una altra provincia -amb la ciutat també anomenada Quebec- on es parla francès, i tard o d'hora els quebequesos assoliran la independència, i ben fet que faran; encara que al Canadà són molt civilitzats i no fan gaire la guitza als sobiranistes quebequesos; no com passa en altres llocs del planeta i no cal ara que els anomeni.
Veig que ets molt prolífic escrivint, i tots els relats i poemes teus que he llegit denoten que domines la nostra llengua i que saps molt bé com fer-la anar. He trobat el teu blog (no s'ha d'escriure "bloc" en català?) i he pogut saber, ves per on, que entre les teves pel.lícules preferides hi ha Blade Runner. Potser li interessi saber-ho a Grocdefoc.
Grocdefoc,
Noia (ets una dona, oi?), no t'ho creguis pas que el teu relat no deixa que el lector imagini més un cop llegit. No hi fa res saber de qui era la mossegada per continuar imaginant. Precisament trobo que els teus relats (n'he llegit 4; els 3 de Blancespill i el de la mossegada) són molt engrescadors -mentre es llegeixen i després-, i ho són perquè les teves descripcions són suggestives, més que no pas explicatives. A més, d'on redimoni ha sortit la bèstia que anomenes al final del relat? Vull dir que això mateix fa pensar al lector; li fa pensar, a tall d'exemple, a quina època et refereixes? És tracta d'una mena de Jurassic Park o és una altra cosa? No cal que m'expliquis què imaginaves tu. Deixa'm imaginar a mi ara que ens has donat una infinitat de sensacions amb la gran mossegada.
Escriuré algun relat quan trobi un moment lliure; espero no trigar massa. Si vols pots llegir la meva novel.la juvenil que vaig publicar a Edicions del Bullent, "Més enllà del somni". T'ho dic perquè veig que no posen la meva biografia a la dreta del meu relat (no sé perquè no la posen; l'he enviada dues vegades a Relats en català), però no pateixis si no la vols llegir, no em deixaran d'agradar els teus relats, i ara!
Una abraçada, companys d'escriptura,
Shaudin

al meu poema Rònegues Calendes. Als poemes els passa allò que dius tu amb el teu relat, que el lector el fa seu i les interpretacions són diverses.
Hauré de fer servir millor el diccionari, una errada de llibre la meva, el llambregar (una mirada) no és el llambrejar (un reflex). Això em diu que tens un alt nivell gramatical.
Et felicito pel relat i pels teus aclariments.
La frase; "color d'ala de mosca" o "color de gos com fuig", que es podrien dir germanes, confereixen una certa ironia en el relat, o una picada d'ull a un humor intel·ligent o també tanoca, qui sap la certa intenció de l'autor. No la veig fora de context en el teu relat, però pot fer baixar el nivell estilístic en algun altre cas.
Fa dos anys vaig estar a Toronto, i vaig fer com tot bon turista, pujar a la torre més alta, a sobre de l'estadi de beisbol, que es pot veure sota dels teus peus, una cosa impressionant. Em va agradar molt la ciutat, i de fet, tot Quebec (Toronto encara és el Quebec? Ara en dubto.

Una abraçada Shaudin.

Ferran.

Benvolguda Shaudin, gràcies pels teus aclariments. I no és que jo l'hagi encertat massa, oi, amb el meu anterior comentari... Ja has vist que, a més del que tu expliques, m'he fet la meva "pròpia pel·lícula" i he vist més del que hi ha.
Però tu mateixa ho dius: "...el lector és qui mana un cop un text s'ha acabat d'escriure..."
I crec que és estimulant (certs escrits així ho permeten, com ara el teu) que els lectors puguin anar una mica més enllà del que el propi autor ha definit (o indefinit). Jo opino que els lectors, si tenen la capacitat de fer-ho, no han de quedar-se amb les simples paraules o amb la història tancada, i davant d'un escrit esperonador senten l'estímul d'anar més enllà..., de trobar-hi més ramificacions o altres explicacions.
Et diré més: Blade Runner, la primera vegada que la vaig veure i d'això ja fa uns quants anys, em va emocionar tant que la tinc com una referència inevitable, pel que fa al poder d'imaginar un futur possible i no tan llunyà (i pel que veig, la teva pròpia ciutat t'ha influït també en el teu escrit). Dius que ens escrius de molt lluny, i això em fa pensar (i sentir) que tot el planeta ja és com una gran ciutat unida per infinites avingudes reals i virtuals (la ciència ficció de no fa massa anys ja és aquí, i el que ara escric en el mateix moment ho pots estar llegint a l'altra banda del món).
A la comunicació, per donar-se, avui ja només li cal la voluntat humana de voler o no voler comunicar-se, perquè els mitjans ja són al nostre abast (al menys per a una gran majoria). Gràcies per fer-me reflexionar.
I gràcies també pel teu comentari a "Em van mossegar" , jo diria que el meu escrit va una mica a l'inversa del teu; el meu esperona a imaginar-se mentre se'l llegeix, però l'acabament deixa molt clar qui em va mossegar, i el lector ja no pot imaginar-se res més.
Espero tornar-te a llegir ben aviat.

Hola,
Us agraeixo molt a tots els comentaris que heu fet.
Ferran, tens tota la raó amb el mot "despietat", no m'hi vaig fixar en repasar el relat. Ara bé: "llambregen" no és cap errada; em sembla que tu et refereixes al verb "llambregar" (en aquest cas sí que hauria de ser "llambreguen"), però en el relat jo empro el verb "llambrejar" i ha de ser com ho tinc: "llambregen".
Ho has encertat amb Blade Runner; aquest "sound-track" és la música que em va inspirar. No et falta cap altra informació per trobar la música dins de les paraules, més aviat deu ser que no hi és. L'única informació que et podria donar seria explicar que, fa temps, em van demanar un relat molt curt amb el tema d'una ciutat (qualsevol cosa sobre una ciutat) i se'm va acudir una ciutat de l'Amèrica del Nord a la nit (visc al Canadà, a Toronto). Com que ho volien per l'endemà i tenia altres coses per fer, em calia escriure alguna cosa ben de pressa. Vaig agafar el CD de Blade Runner per inspirar-me i va sortir "Ciutat de nit amb música de Vangelis". Evidentment, jo sí que trobava la música dins les paraules, o les paraules anaven sortint amb la música, però el lector és qui mana un cop un text s'ha acabat d'escriure.
Grocdefoc, crec que l'explicació que acabo de donar t'aclarirà el que preguntes. Com pots veure no descric cap pel.lícula, el que s'esdevé al relat són coses que vaig imaginar. Celebro que t'hagi agradat "el cel color ala de mosca" i gràcies per dir-m'ho.
Rosa, moltes gràcies. A veure quan ens envies un altre relat. M'agraden molt i també la teva novel.la "Sang i llimones". Per cert, vull aprofitar aquest comentari per recomanar-la a tothom.
Shaudin

No és que em vulgui estalviar paraules, però en llegir els comentaris d'en Darkam , he de dir que estic d'acord amb tot el que et diu.
Suposo (ja m'ho diràs si m'equivoco) que la música de Vangelis, a la qual fas referència en el títol del relat, deu ser la banda sonora de la pel·lícula que descrius i que, tal com jo ho entenc, el protagonista de la teva història és la persona que surt del cinema i agafa un taxi.
Benvingut, i a reveure!

Un microrelat on ens ofereixes una visió gairebé gòtica d'una nit que d'entrada podria ser de Blade Runner, però tot seguit ens endinses en un món de baralles tribals... i ens deixes fora de joc quan acabes que surts del cinema.
Relat eminentment poètic, malgrat el tema "gamberro", amb un parell de paraules que si no son localismes, estan mal escrites.
Fes-ne alguna revisió més, tens un bon tema entre mans, i amb aquest estil teu que ens mostres, i que he trobat força personal, pots fer un relat molt més rodo, però cal treballar.
"Despiatat" hauria de ser "despietat"
"llambregen" per llambreguen potser?
Però sols són detalls que un corrector pot solucionar d'un cop de ploma.
El títol és original, però potser ens caldria entreveure la música dins de les paraules, i jo no la he sabut veure. Em deu faltar informació, cosa meva.
Comentari que et faig amb tota la bona intenció per part meva.
Bona feina, segueix oferint-nos treballs teus!

Ferran

És un relat impactant, que promet emoció. Llàstima que sigui tan curt, perquè no es pot arribar a gaudir-ne.