Ciudad de los Muchachos, runes en el camí a Sant Medir

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Em sobtava, no tant l'estat d'abandó i ruïna dels edificis - pertanyen a l'administració Pública - ; a tots en sentit figurat, i a ningú de forma concreta, i orfes de tota utilitat en un país on manquen, vivendes i llocs d'aixopluc, i sobren - cada dia més - persones sense llar; els edificis pateixen la lenta consumpció de totes les cases abandonades a la seva dissort.

Possiblement això de les "Ciutat dels Nois" us sonarà poc o gens a alguns dels lectors. La primera d'aquestes organitzacions adreçades a recollir als nois abandonats i predelinqüents, fou endegada l'any 1917a Omaha, EE.UU per Edward Flanagan.

Les successives guerres Mundials, van deixar - sobretot a Europa - un elevat nombre de nens abandonats, fet que va provocar una floració d'aquesta mena d'institucions :

A Itàlia es van crear 20 pobles de nens, destacant-se el fundat a Rivolta : Republica dei Ragazzi, de Santa Marinella (Civitavecchia), model d'organització i disciplina autònoma. A França es van fundar en L'Ile de France, amb possibilitats de capacitació professional en més d'una vintena d'oficis. Les Rayons de Soleil, dispersos per tot el país francès; eren petites llars per a 10 o 15 nens amb règim de vida molt similar a la dels altres nens de la localitat. Hongria comptava almenys amb un poble de nens d'Hajduhadhaz. Suïssa tenia a Trogen una "Ciutat dels Nois " pertanyents a diverses nacionalitats, amb mestres dels seus respectius països d'origen; es perseguia amb això conjugar l'amor a la pàtria, amb l'amor a la comunitat supranacional de la Humanitat. Precisament a Trogen l'UNESCO va reunir l'any 1948 els directors d'aquestes comunitats de nens, per millorar els sistemes educatius de les mateixes i facilitar informació; finalitat per al qual es va crear la FICE (Fédération Int. de Communautés d'Enfants).

Espanya fou un dels països avantguardistes en aquest moviment pedagògic social. Enlloc com aquí eren tant evidents i persistents les situacions de misèria entre els infants de les classes més desfavorides. Funcionen "Ciutat dels Nois" ; a Madrid; Barcelona (aquesta amb les seves «cases de família» del tipus dels Rayons de Soleil, on, sota la direcció d'una família model, viuen deu o més nenes que assisteixen als centres docents o professionals del barri al costat d'altres nenes, depenent de la junta Provincial de Protecció de Menors); València (S Francisco Javier de Campanar); Orense (que ofereix la nota pintoresca d'haver muntat un circ entre els seus components); Granada; Alacant; destaca especialment la del barri de Vallecas (Madrid) va ser creada per Luis Medina. Iniciada el 1941, a partir de 1948 es va reorganitzar en el seu funcionament passant a gestionar-se com Fundació benèfic-docent de Patronat, sostinguda per uns 35.000 protectors i per les subvencions de l'Estat i del Secretariat de l'Església per a la Formació Professional. Comptava amb uns mil alumnes distribuïts a les seccions de Guarderia infantil, Primaria i Formació Professional; també organitzava cursos de Formació Intensiva Professional (FIP).

En aquestes "Ciutat dels Nois" es pretenia educar als interns en les responsabilitats amb què s'enfrontaran en la seva vida d'adults. Els càrrecs "públics" Alcalde, Tinents d'alcalde, Regidors , i els funcionaris d'alt nivell , Secretari, Jutge,.... eren escollits per un període d'un any - en el cas d'Espanya, aquesta possibilitat d'escollir els càrrecs públics no serà possible fins a l'adveniment de la democràcia formal a la mort del Dictador - . El funcionament quotidià en un règim mixt entre internat i vida familiar, feia més enllà de les bones intencions, força difícil la consecució dels objectius esmentats.

La "Ciutat dels Nois", les seves runes, les trobàvem dins les terres de Can Puig; la casa principal amb traces evidents d'haver estat objecte d'una acurada restauració, ens expliquen que acull avui joves que segueixen tractaments de desintoxicació.

La pregunta sembla obvia; perquè no s'ha trobat un us social als edificis de la "Ciutat dels Nois" ?

© Antonio Mora Vergés





Comentaris

  • Bonica la vall de Sant Medí[Ofensiu]
    T. Cargol | 31-10-2008

    Mereix una visita.

    El lloc de que parles, té un aire d'una altra època; sembla mentida que estigui tan a prop de la plaça Catalunya!
    Desprès més avall hi ha un centre de persones amb disminució psíquica, crec, a la vora de l'ermita.

    Al costa del riuet hi vaig plantar una alsina i un pi que tenia a casa i s'anaven fent grans.
    Encara hi són!
    "Sobreprotegint" massa a l'alsina - la vaig posar molt a la vora del riu on creixen plantes de desenvolupament més ràpid que tendeix a tapar-la.
    El pi està uns metres més enllà, creix més ràpid buscant el sol.
    Ja només em falta escriure el llibre!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

5993 Relats

601 Comentaris

3094391 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com

Últims relats de l'autor