Només vull un petó II/ Cita a cegues III

El cap li bull.
Té massa coses a dir, massa coses a pensar.
Avui necessita començar un nou llibre o acabarà engegant al primer que em passi per davant a fregir espàrregs.

-Perdona, busques un llibre en concret? Potser et puc ajudar.- Se li dirigeix el noi que li ha indicat on era la llibreria fa uns minuts.

És un noi més aviat prim i alt, amb els cabells llargs i uns ulls enormes que se li han quedat clavats a la mirada d'ella i una boca bastant grossa, ara mateix badada.

-Encara ets aquí? Pensava que havies marxat. No, no crec que puguis ajudar-me estic buscant bàsicament un llibre que expliqui fil per randa com assassinar un home.

La boca d'ell, que semblava que no podia badar-se més, ha arribat a una dimensió considerable com per a que un fil de baba se li escapi, tan llarg com és, fins a terra. Sortosament per a les seves intencions, el sistema nerviós ha actuat a temps per evitar el que hagués sigut l'adeu definitiu a l'àngel que fa setmanes que veu passar pel mateix carrer a la mateixa hora i al qui avui, per fi, s'ha vist amb cor de dirigir-se.

-Bé... jo també volia mirar-me uns llibres... No precisament d'assessinats però també és una opció.
-Doncs els llibres normalment són a les estanteries, el que tu estàs mirant són els meus pits i ara mateix no estàn en venda. Mira, noi... et seré sincera, no tinc cap mena de ganes d'aguantar a ningú avui. Estic cremada, emprenyada i tinc la regla.
-Ah... va bé... jo també... o sigui que a mi també em passa això de... No t'estava mirant els pits és que duus unes molles de pa o alguna cosa aquí...

Fa el gest aproximatori a l'escot però amb la mirada ella li perfora la mà i s'atura.
Els somnis de les últimes setmanes s'han acostat molt més a aquests pits rodons que semblen treure el nas per damunt de la samarreta groga i dir-li "Guaita, tu què formosos i tersos som, quin goig que fem!!"

-Mira, com-et-diguis...
-Curt, em dic Curt - respon amb un somriure i allargant la mà que encara s'estava a tres dits de l'escot en posició per a ser encaixada.

Ella li pren la mà amb les seves dues i canvia la seva expressió fent un lleu somriure i ulls de nena petita, talment com una mongeta, de les d'hàbit, no la verdura, es disposaria a engegar una sèrie de bons consells i disposicions per complir amb la Paraula de Déu.

-Mira Curt, moltes gràcies per ajudar-me a trobar la llibreria. Moltes gràcies per advertir-me de les molles de pa i moltes gràcies per oferir-te a ajudar-me a buscar un llibre però ara m'agradaria estar sola i distreure'm una mica.

L'ha tocat.
Sota el melic, una punxada que el fa encorbar una mica el cos cap endavant per intentar apagar el dolor.
A l'espinada un calfred que li recórre l'esquena de dalt a baix.
Al cor una acceleració sobtada del ritme cardíac.
Un buf de sang que ha pujat coll amunt fins al cap i tracta de sortir per la mateixa conca dels ulls que obren les pupil.les per demanar auxili.
S'escalfen les orelles, les galtes i el front.
Sua l'esquena, suen les mans, sua l'entrecuix. Suor freda.
A l'estómac una retracció. Totes les ganes de pixar que tenia fa uns segons s'han esvaït.
Comença un lleuger tremolor a la cama dreta.
A l'esquerra.
Entorna els ulls i empal·lideix.

Ella li deixa anar les mans i busca a un cantó i a un altre una mirada còmplice que li digui com s'ha de reaccionar en aquests moments però no hi ha ningú a la vora.

-Ei, tu, Curt, ei! - Li va donant copets a l'espatlla primer, després li agafa els braços amb força i el sacseja.

En Curt cau a terra de genolls ben bé damunt d'ella mentre l'aprenent de la botiga ja ha reaccionat i a cridat l'amo per a que truqui una ambulància.

-Eps, noia - diu l'amo- agafa la motxilla del teu xicot i aparta't que el nano i jo ens n'ocupem - i li fa un senyal de cap a una senyora per a que tingui cura d'ella mentre s'abraona damunt de'n Curt - Tranquils, que vaig fer un curset de primers auxilis i això no és res.

Ella s'ho mira tot amb una cara barreja de fàstig, sorpresa i incredulitat mentre la senyora li explica que han trucat a una ambulància i que ja està, que no passa res, que el seu xicot se'n sortirà, que ja ho veurà.

En uns quinze segons la botiga s'ha omplert de curiosos que opinen, fan i desfàn.
Alguns s'ho miren des de fora.
N'hi ha un que aprofita per endur-se un diccionari Català-Rus sense pagar.

La sala d'espera de l'hospital és freda i blanca. Hi ha malalts per tot arreu. S'han endut el Curt i ella s'ha quedat amb la seva motxilla.

Truca a sa mare.

- Escolta, mare, que no vindré a sopar... sí, sí estic bé, ja t'explicaré...