Cercador
CIRIALER
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
CIRIALER
Darrere del Crucifix
(com aquell qui no fa re)
va al davant de tots els altres,
l’immerescut cirialer.
Pausadament i ben alt,
aixeca el Ciri Pasqual!
La llum de Crist fa de guia
al finat i companyia
en el trajecte final;
és l’amorós comiat
del monjo, que nit i dia,
s’esforçava a vèncer el mal.
O salmòdia clausurada!
Obre, del cel, la mirada,
vers l’emigrant penitent,
que sols el seu pensament
era cercar i trobar
amb cos, amb l’ànima i la ment,
aquell qui és el ver AMOR,
per sempre… eternament!
Darrere del Crucifix
(sacrifici redemptor)
hi va la llum del Senyor!,
símbol de la vida nova
que transforma l’hàbit vell
en alba immortal, sacra roba,
per a les noces de l’Anyell!
El Ciri Pasqual ben alt!
Fa de cabdill, de fanal,
per a l’etern i sant Nadal!
Indigne i pobre mortal,
sóc l’immerescut portant
d’aquest signe de Victòria,
de Resurrecció i de Glòria
que tots desitgem tant!
Oh Déu! Quin instant més gran:
jo, minso i ben poca cosa,
que enlloc de servei faig nosa,
i em sento de la terra el fang!
Quin honor!
La cera en les meves mans.
La flama il•lumina els cors.
El claustre és pregària i cants!
GRÀCIES,
GERMANS CARTOIXANS!
Josep Vendrell i Torres
Darrere del Crucifix
(com aquell qui no fa re)
va al davant de tots els altres,
l’immerescut cirialer.
Pausadament i ben alt,
aixeca el Ciri Pasqual!
La llum de Crist fa de guia
al finat i companyia
en el trajecte final;
és l’amorós comiat
del monjo, que nit i dia,
s’esforçava a vèncer el mal.
O salmòdia clausurada!
Obre, del cel, la mirada,
vers l’emigrant penitent,
que sols el seu pensament
era cercar i trobar
amb cos, amb l’ànima i la ment,
aquell qui és el ver AMOR,
per sempre… eternament!
Darrere del Crucifix
(sacrifici redemptor)
hi va la llum del Senyor!,
símbol de la vida nova
que transforma l’hàbit vell
en alba immortal, sacra roba,
per a les noces de l’Anyell!
El Ciri Pasqual ben alt!
Fa de cabdill, de fanal,
per a l’etern i sant Nadal!
Indigne i pobre mortal,
sóc l’immerescut portant
d’aquest signe de Victòria,
de Resurrecció i de Glòria
que tots desitgem tant!
Oh Déu! Quin instant més gran:
jo, minso i ben poca cosa,
que enlloc de servei faig nosa,
i em sento de la terra el fang!
Quin honor!
La cera en les meves mans.
La flama il•lumina els cors.
El claustre és pregària i cants!
GRÀCIES,
GERMANS CARTOIXANS!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818506 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >