Cíntia (o De síl·labes i telenotícies)

Un relat de: deòmises
Mentre els focus augmenten d'intensitat, la Cíntia es troba davant de les càmeres, pentinada i maquillada. Finalment, avui debuta en el telenotícies i és un garbuix de nervis. Una cosa és la Universitat i una altra el plató dels estudis televisius de la cadena autonòmica. Acluca els ulls i visualitza paraules complexes que lletreja, tot xiuxiuejant-les, amb celeritat per ser capaç de no embarbussar-se gens. No la preocupa res més, perquè té l'ajuda de la pantalla on apareixerà tot el guió que, entre el seu company i ella, faran servir per informar els teleespectadors.

Mentre murmura el reguitzell de síl·labes que tria, un tècnic de so li comprova la posició idònia del micròfon i que tot s'hagi connectat correctament. La Cíntia està convençuda que, si comença amb bon peu, aquesta feina li suposarà un canvi substancial i un ascens en l'àmbit laboral. El seu rostre serà reconegut pel carrer i, inclús, pot arribar a obtenir bons contactes. Es riurà, llavors, de les nits d'insomni fent colzes, de caps de setmana atrafegats i mal remunerats, de sacrificis per tirar endavant la carrera periodística.

Mentre el cap d'informatius vocifera per enèsim cop el temps que resta per ser a l'aire, la Cíntia encara té els ulls clucs. Ja no hi ha mots, sinó tot d'imatges de personalitats que la saluden i la feliciten pels seus objectius assolits, que n'enalteixen el carisma i la seriositat a l'hora de retransmetre notícies que no deixen indiferent ningú. Tot el que imagina li és favorable, perquè sap que té bona fusta per a aquest repte professional. I qui dubtarà que, tard o d'hora, algun empresari es fixi en ella i comencin un festeig? I si resulta que aconsegueix que tothom, a banda de la seva mare, l'anomeni reina?

Mentre desclou lentament les parpelles i li persisteix el pòsit d'aquest futur idíl·lic, la Cíntia ja pensa a modificar la primera lletra del seu nom per una zeta, i, tot rumiant en les monarquies del món, dibuixa un somriure ple de letícia, mentre el pilot vermell s'encén.

Comentaris

  • Feia temps[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-08-2016 | Valoració: 10

    Sí que és veritat que pot ser molt beneficiós després de treballs i estudis que cansen i no deixen descansar, assolir un lloc somniat dins el món social on vivim. M'agrada com està escrit, tu mai has deixat d'escriu-re bé. Feia molt que no et comentava. Endavant!


    Sergi

  • Em sembla[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-05-2016

    que aquesta Cintia? tenia molt clar que volia ser anomenada reina no tan sols per la seva mare.
    Un relat tan ben escrit que sempre és un vertader plaer llegir-te.
    Una abraçada, benvolgut deo.

  • E. VILADOMS | 28-05-2016

    I tant que és "real" aquest relat, Deomises!
    No sé si tens experiència als platós televisius, però m'ho has fet veure.
    El curs-concurs ha arribat a la seva fi. Bon estiu!

  • No era un conte de la Lletera[Ofensiu]
    Vicent Terol | 25-05-2016 | Valoració: 10

    Inicialment, sembla una mena de conte de la Lletera; però el final, enginyosament còmic, estableix un paral·lisme amb una història real que tots coneixem. Molt ben escrit, per altra banda.

  • Final inesperat[Ofensiu]
    qwark | 19-05-2016

    Mentre anava llegint el relat tenia, corrent en paral·lel a la meva ment, el conte de la lletera.

    Ben escrit, com sempre. Amb l'elegància que et caracteritza.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-05-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt i molt actual. M' agrada

  • Un tema molt ben trobat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-05-2016 | Valoració: 10

    I també molt ben escrit. Ves, qui li anava a dir a aquella presentadora de telediaris que algun dia seria reina? Era molt bufona, molt bona professional i tota la pesca. Però quantes noies com ella hi ha al país? És l'atzar qui determina el destí de les persones? Està escrit als estels? Està vist que no hi res impossible sota el sol i sobre la capa de la terra.
    Felicitats pel relat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

332 Relats

897 Comentaris

224164 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978