Cinquanta fuetades (Primera part I-X)

CINQUANTA FUETADES (PRIMERA PART I-X)

I

I la vida se li escapava
Al mateix ritme que les bales
Que amb el fusell,
Ell,
Disparava.

II

La fam de glòria, o de riquesa,
Vés per on,
Engoleix altres fams
Que al seu torn,
Engoleixen els infants
Que sense riquesa ni glòria
Moren de fam al Tercer Món.

III

Negueu-me l'aire, el temps, la vida.
Negueu-me la roba o el sostre,
O el primer plat, o les postres.
Negueu-m'ho tot, si voleu,
Però la veu,
La veu no podreu:
No me la negareu.

IV

Si del mirar cap a una altra banda
En diuen fer política,
Si de no moure un dit
En diuen Nacions Unides,
Com li diuen a la vida?

V

Vaig veure els homes morint dempeus
Sense un tros de pa per dur-se a la boca,
Mentre mantenien posicions, esperant l'enemic,
Amb un lluent i nou fusell entre les mans.

VI

Terroristes! Cridaven les grans bèsties:
Terroristes que volen destruir
La nostra Ciutadella feta d'ossos i injustícies.

VII

Solitàries al bell mig d'un camp de cendres
Onegen les banderes.

VIII

Qui resol l'enigma?
Algú va preguntar un cop:
On ha anat a parar la nostra ànima?
La resposta a aquest neguit,
Em temo,
És una altra pregunta:
És que mai l'hem tinguda?


IX

Després dels bombardeigs
Vaig escoltar els plors dels nens i les vídues.
I em vaig dir a mi mateix:
És aquest el soroll que fan els cors en trencar-se.

X

La foscor més fosca, crec jo,
Es troba a ambdues bandes
D'un fumejant canó.