Cinofòbia: impediments psicològics a la llibertat humana

Un relat de: queixaler

Por. El seu cor bategava més espai que l'alé del seu perseguidor capdavanter. Malgrat conéixer pam a pam la ciutat, aquella simfonia d'esbufecs cada vegada sonava amb més intensitat. Eren molt a prop d'ell; possiblement, els seus talons ja havien tastat la fredor de la seua carpanta. Els carrers de la ciutat, foscos i solius, prompte esdevingueren línies difuses d'una ingràvida espiral al centre de la qual es trobava aquella imatge tan odiada per ell...
-...Vés-te'n d'ací. No em faces mal! -
Aquell crit ensordidor desvetllà imminentment els pares de Max, que foren avisats ràpidament del motiu del seu gemec.
- Res, no passa res. - Escridassà des de la seua cambra. Aquesta reacció, pròpia de Max, tingué sobre els seus pares l'efecte desitjat: apaivagar el seu caràcter patidor.
Amb poc esforç recordà els protagonistes d'aquell malson. Feia temps, potser des que era menut, que aquells gossos no el tornaven a visitar. N'eren tres: idèntics i de raça per a ell desconeguda; de pelatge negre, orelles dominants i amb una mandíbula malaltissa i alhora bel·licosa. L'escena de l'encontre li resultava familiar, però no era capaç de distingir-la.
La por que sentia envers els gossos l'havia acompanyat durant tota la seua infantesa. Havia estat motiu de burles i rialles a l'escola. Qualsevol acostament accidental a un ca, al carrer, es traduïa en un canvi immediat de vorera. Mai no havia entés, i seguia sense entendre, el per què d'aquell sentiment. Havia escoltat moltes vegades la paraula fòbia i la seua associació amb una situació traumàtica viscuda en el passat, però no era capaç de relacionar-la-hi. Des que tenia ús de raó, aquest temor hi era present. Tenia por que aquesta por mai no s'acomiadara d'ell, que el perseguira tota la seua vida i que li impedira, en un futur no molt llunyà, ésser una persona completament madura: Quina vergonya!, - exclamava sovint- , que un home tinga por d'un gos. Pensament que s'accentuava cada vegada que eixia al carrer.
Aquella nit, potser per l'esglai o per la cafeïna de l'últim combinat, no aconseguí reprendre el son. Arran d'aquell malson li vingué al cap una qüestió que el féu romandre despert tota la nit. Era una qüestió que, per la seua naturalesa, ben bé podria rebre el de vegades menyspreat qualificatiu de filosòfica, però que, si més no, l'ajudà a comprendre moltes coses.
- Sóc lliure...? -
Aquella era la pregunta. La seua fòbia particular li impedia d'alguna forma ésser lliure? Sense aquesta "malaltia" podria considerar-se una persona plenament lliure? En eixe cas, existeix al món algun ésser humà lliure? Què significa, doncs, ésser lliure...? Però, abans de tindre una opinió ferma al respecte, calia reflexionar una mica sobre el significat del concepte de llibertat.

En català, la paraula llibertat prové de l'ètim llatí libertas, -atis. Com a curiositat, aquesta paraula en anglés és freedom, i prové d'una arrel indoeuropea que significa estimar. Així mateix, la paraula anglesa afraid, tindre por, prové de la mateixa arrel indoeuropea, usada com a contraposició a llibertat mitjançant el prefixe a per influència llatina.
La llibertat es pot definir com la capacitat humana d'escollir, és a dir, allò que ens permet decidir si volem fer qualsevol cosa o no. Segurament, el concepte de llibertat començà a utilitzar-se per tal de distingir l'estat de qui era esclau de qui no ho era. De manera que sense l'esclavitud mai podríem haver definit la llibertat, igual que si no hi haguera obscuritat, mai podríem haver definit la claror.
Des d'una perspectiva religiosa, la llibertat és simplement la veritat de Jesús. Ell és l'exemple del que significa ésser lliure. Crist vingué a alliberar els presos que estaven encadenats als seus delictes i pecats. De la mateixa manera, Moisés conduí el seu poble de l'opressió en què vivia (l'esclavitud) a la llibertat per a adorar a Déu. El cristianisme associa aquesta facultat a l'ànima: Déu va permetre triar l'ésser humà, i per això, després de mort té l'obligació de jutjar les seues accions i, si cal, de condemnar-lo. Per a Sant Agustí, l'home és una criatura de la divinitat i, com a tal, pot desobeir la divinitat i pecar contra ella.
Amb la modernitat, el concepte de llibertat s'allunyà de la metafísica i adquirí el significat que hui té. Per a Jean-Jacques Rousseau, la llibertat és inherent de la humanitat: l'home naix lliure, però està encadenat pertot arreu. El significat que els moderns donaren al concepte de llibertat anava molt lligat amb el de justícia i igualtat. Així, la Declaració dels Drets del Home i del Ciutadà, promulgada a França l'any 1793, defineix el Dret Fonamental de la Llibertat com la facultat de fer tot allò que no perjudique l'altre. En sentit més jurídic, la llibertat es pot definir com la possibilitat de fer tot allò que la llei permet i no prohibeix, com deien els romans: Libertas est potestas faciendi id quod Jure licet (La llibertat és la facultat de fer el que la llei permet).
Des dels temps moderns s'ha considerat el concepte de llibertat sinònim d'una major participació política o d'un augment de drets o llibertats cíviques com ara la llibertat d'associació, el dret a manifestar-se o la llibertat d'expressió. La llibertat, per la qual es lluitava durant les revolucions burgeses del segle XIX, marcà la configuració política internacional del segle XX. Amb el lema de la "Llibertat dels Pobles" els vencedors de la 1ª Guerra Mundial desdibuixaren un mapa europeu d'imperis que donà lloc, poc després, a un de dictadures feixistes que conduí a un segon conflicte internacional on es lluità, en aquest cas, per la "Llibertat de l'Individu". I és que el concepte de la llibertat, des del punt de vista polític, pot ser interpretat de maneres molt distintes i, en moltes ocasions, contradictòries; prova d'açò és el diferent plantejament que en fan ideologies tan dispars com ara el liberalisme econòmic o l'anarquisme.
Des del punt de vista de l'ètica i la psicologia, la llibertat sol lligar-se al sentit de la responsabilitat, ja que si una opció és més favorable i no es tria, les conseqüències s'han d'assumir. Per altra banda, cal no confondre el concepte de llibertat amb el de llibertinatge, és a dir, defensar la llibertat sense voler assumir les responsabilitats derivades. En el camp de l'ètica, a més, s'ha assenyalat la distinció entre els conceptes de "llibertat de..." (llibertat negativa) i "llibertat per..." (llibertat positiva). Aquests tipus de llibertat són els que recull la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
Encara que l'existència de la llibertat sembla a primera vista indiscutible, al llarg de la història hi ha hagut una sèrie de pensadors que des de diferents postures han qüestionat la seua existència. La doctrina que afirma que tot succés, incloent el pensament humà i les seues accions, està predeterminat i condicionat per una cadena de causes i conseqüències, rep el nom de determinisme.
Així, per exemple, alguns pensadors religiosos sostenen que l'ésser humà no és lliure, ja que Déu regeix tots els fets de la realitat. Els éssers humans no som sinó una extensió de la divinitat i, com a tals, no podem fer una altra cosa que sotmetre'ns a la seua voluntat.
Tanmateix, no tots els arguments deterministes tenen una base metafísica. El materialisme atomista d'Epicur, per exemple, nega també la llibertat humana, ja que tot està causat per l'existència d'uns àtoms que xoquen contínuament en un medi buit sense rebre cap variació per part de l'home.
Des d'un punt de vista mediambiental, a més a més, s'ha intentat justificar la inexistència de la llibertat afirmant que l'ésser humà no és lliure perquè ha d'adaptar-se a les condicions imposades pel medi físic, i aquest medi, en conseqüència, és el que determina l'ésser humà i la societat en què viu. De la mateixa manera que, des d'un punt de vista biològic, s'afirma que l'ésser humà no és lliure perquè està determinat per la seua configuració genètica. En contraposició, pensadors com ara Skinner o Watson opinen que no són els gens els que ens condicionen, sinó l'educació que rebem durant tota la nostra vida, que és la causant del nostre comportament.
Des d'una òptica sociològica, existeix un determinisme social que nega la llibertat en virtut de la convivència social. Així, la societat ha d'imposar les regles necessàries per equilibrar els interessos individuals, ja que en cas contrari l'home viuria immers en un caos generalitzat que el faria atemptar contra la resta d'individus, com deia Hobbes: Homo homini lupus (L'home és un llop per a l'home). I, per altra banda, una altre que afirma que el nivell social en què morirem està lligat al nivell social en què nasquérem, de manera que en termes socials existeix immobilitat. A més, des d'un punt de vista econòmic, de vegades s'ha afirmat que l'ésser humà no és lliure perquè està condicionat per factors econòmics. Així, el filòsof Karl Marx defensà que les estructures socials al llarg de la història han estat fortament condicionades pels mitjans de producció.
Tots aquests impediments parteixen d'una base metafísica, física o social. Tanmateix, allò que féu Max qüestionar-se la seua condició de persona lliure no encaixava ben bé en cap d'aquests paràmetres, o potser era una barreja de tots tres alhora. A banda de la por, dins d'aquesta nova etiqueta poden agrupar-se una sèrie d'obstacles a la llibertat com pot ser la ignorància, ja que és fonamental conéixer una cosa abans d'escollir-la; o les passions i la ira, ja que ens produeixen una forta limitació a l'hora d'escollir lliurement. Tots aquests obstacles podrien catalogar-se com a impediments psicològics. Perquè la por, la ira o la ignorància, què són si no? És clar que la procedència d'aquests sentiments ens remet a la ment (o ànima) humana. Però quina és la seua naturalesa: física, metafísica, social...? En qualsevol cas, eixa no era la pregunta que s'havia plantejat. Era Max realment una persona lliure?
Atenent-nos a la definició estricta de l
libertat, efectivament, el seu comportament estava condicionat per la por que sentia cap als gossos; a més, ell en cap moment havia escollit patir-la. És de bojos!, ningú escull patir una malaltia. Llavors, en el seu cas, aquesta por havia estat predeterminada per una factor metafísic extern a ell? O, al contrari, havia estat producte d'un estrany procés bioquímic del seu cos? Tal vegada havia estat provocada per alguna carència social de la seua infantesa? És la ment humana la que ens impedeix ésser lliures? La resposta, en qualsevol cas, és impossible d'esbrinar.
Amb tot, ens és molt difícil acceptar l'existència de la llibertat, ja que tenim molts condicionaments, obstacles o impediments "en contra" nostra. En el cas del nostre protagonista, hi ha un factor psicològic que li impedeix escollir lliurement i que el fa comportar-se de manera distinta en depén quina situació. A més, el reconeixement d'una llibertat il·limitada faria realment difícil la convivència humana, per això, en certa manera són necessàries una sèrie de restriccions a la nostra llibertat individual a favor de la llibertat social. Però per altra banda, ens veiem incapaços d'acceptar que existeix un determinisme absolut que tot ho regeix. En bona mesura, malgrat tots els entrebancs, l'ésser humà és l'arquitecte del seu propi destí. Ens veiem incapaços de creure que som simples titelles d'un escenari prèviament predissenyat on tot succés o comportament humà és alié a la nostra voluntat. Així doncs, creiem en una certa llibertat compatible amb un cert determinisme. Una llibertat que, malgrat tot, no és inalterable: podem incrementar-la o bé limitar-la. En la mesura que falta llibertat, el comportament humà perd la seua qualitat d'humà i esdevé un simple acte animal. Per això, en tant que som éssers humans i socials, tenim el deure moral de combatre o curar tots els impediments - ja siguen comportaments, actituds, ideologies... - que, en major o menor mesura, ens oprimeixen i limiten la nostra condició de persones lliures.

CINOFÒBIA: del grec "kyon, kynos" (gos) i "phobos" (por, fòbia). Por als gossos.

Comentaris

  • No està malament[Ofensiu]
    Jordilet | 23-03-2010 | Valoració: 10

    Bon refregit d'història, filosofia i psicologia a partir d'una simple fòbia. M'ha agradat, però potser un poc massa llarg.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

queixaler

2 Relats

3 Comentaris

1494 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99