Cinema de qualitat en V.O. subtitulada en valencià.

Un relat de: Regí
Sóc valencià, com sabeu, i des de jovenet m’ha agradat el cinema d’autor en versió original. Sempre he acudit a cinemes com ara els antics Albatros o els Babel on no es mengen crispetes ni es beu Coca-Cola. Bones pel·lícules però… subtitulades en español, llengua de l’imperi que ens han imposat i segueixen imposant. Jo vull viure en la meua llengua en el meu país. No negaré que el tema comercial té la seua importància però una terra on no es fa servir la seua llengua amb normalitat està abocada a ser colonitzada pels veïns. València no és Cuenca o la platja de Madrid, com a més d’un li agradaria que fos. Tenim llengua pròpia, el valencià, que és com popularment li diem al nostre català.

Doncs bé, a Barcelona el director Ventura Pons va tindre la feliç idea de reobrir uns cinemes tancats per la crisi i realitzar un projecte que ha estat premiat pertot arreu per la seua qualitat. Es tracta dels cinemes Texas: qualitat, preus populars i subtítols en català de films de reestrena. Va fer el mateix amb els antics cines Albatros de València que també estaven tancats i on tantes vegades vaig anar en busca de bon cinema, però amb els subtítols en castellà. Ara es diuen Albatexas.Tant de bo siga un èxit. La caverna blavera ja ha començat a través de la premsa i dels polítics – que no parlen sinó en castellà – a llançar el crit anticatalanista que no és més que la seua forma de ser espanyols castellanitzats i anti-valencians. No en tenen ni idea. Els subtítols arriben en català (oriental) de Barcelona, però els adapten a la nostra varietat valenciana, és a dir, es tracta de valencià normatiu d’acord amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat. D’açò en puc donar fer. Sóc filòleg i professor de Valencià. Pocs són els canvis que calen. Així, el present d’indicatiu apareix amb el morfema – e (de jo parlo, jo parle), els possessius en – u (de meva, meua), el vocabulari autòcton d’ací (de noi, xiquet), etc.

Els caps de setmana faran dibuixos i pelis doblades a la nostra llengua per a xiquets. Els matins entre setmana els dedicaran a visites escolars. Els joves que volen ser directors tindran l’oportunitat de veure en la pantalla gran els seus curts pera donar-se a conèixer entre el públic que hi acudirà amb entrada gratuïta. Hi haurà col.loquis. El bar el duran dones maltractades en situació precària. Jo puc dir que em sent molt content d’aquesta iniciativa. Les entrades són a 3€. Les butaques, molt còmodes i les pantalles, grans amb una imatge d’excel·lent qualitat i el so, espectacular.

Acabe donant-vos adreces, web, etc. i demanat-vos feu el favor d’acudir al cinema i comunicar la bona nova als vostres coneguts.

Gràcies.

ALBATEXAS CINEMES

Plaça Fra Lluís Colomer, 4

46021-València

http://www.albatexascinemes.eu

Tel. 96 062 75 38

Comentaris

  • Rosetes[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 08-05-2017 | Valoració: 10

    Ah! no sabia pas que es deia “la Libido” i no el libido com he dit jo. Mercès per corregir-me.
    Doncs si, mentre hi ha la libido hi ha vida, encara que aquesta sigui mental i no es porti a la pràctica. Perquè no ens enganyem, amb els anys hom es va calmant. Sigui perquè el cos no respon com abans o bé perquè arriba un moment que un ja n'està fart d'aquests afers i cerca altres viaranys per on canalitza l'energia sexual. Cadascú és cadascú. Jo, abans el sexe em dominava a mi, ara sóc jo que el domino a ell...
    D'això, pel que fa a la teva informació sobre les crispetes he de dir-te que m'he quedat de pedra en saber que hi ha tantes formes especifiques d'anomenar les. La pena és que no fem servir cap de les nostrades i si aquest americanisme cursi.
    La trempera matinera no és trempera vertadera, és trempera pixanera...
    Salut! Nil.

  • rosetes o crispetes[Ofensiu]
    Regí | 08-05-2017

    Són sinònims perfectes i normatius. Aixòn sí, al País Valencià e s fa servir més "rosetes" encara que algú castellanitza i diu ****"palomites" o *******"palometes", terme que fem servir per a les papallones.

    Gràcies per intervindre.

    Més informació:

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Crispeta

  • Una esperança.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 21-04-2017 | Valoració: 10


    Aquesta notícia que ja vaig saber fa uns mesos és una alenada d'esperança per a la llengua pròpia a València. Jo, fa poc vaig anar a celebrar el natalici d'oncle meu que feia 95 anys. I no era pas a València capital sinó en una ciutat cap de partit vora Castelló. El dia de l'àpat, a un cantó de la taula hi havia l'amfitrió, mon oncle, i llurs fills i nores. Tots parlant en valencià, al mig jo i a l'altra banda de la taula nets, amb llurs respectius parelles sentimentals i el caganiu, un angelical rebesnét. Doncs bé, els de tercera i quarta generació no gastaven altra llengua en les seves converses que el castellà.
    Cal dir que aquest familiars, el de segona generació, fa trenta anys van decidir educar als seus fills en castellà perquè feia més “categoria”. Trist final per a una llengua que l'havia parlat la meva familia materna des que Jaume I va reconquerí aquestes terres meridionals per a la nació catalana.
    . Ah! Dius que hi haurà “crispetes” paraula nauseabunda, a parer meu, que fa anys que s'ha posat de moda i que ni déu sap d'on ha sortit. En detriment de les nostres entranyables “palomites” que en bon català, si més no a València, és “Rosetes”.

  • SATISFACCIÓ DE VERITAT[Ofensiu]
    jomagi | 18-03-2017 | Valoració: 10

    No saps com agraeixo aquest escrit teu. ÉS una magnífica notícia pels que seguim des de fa molts anys (la meva estimada dona es valenciana) la dura situació vostra i nostra; que junts hem d'afrontar i sofrir l'enorme quantitat d'odi que fa tants anys i anys que dura.... Anim company que amb sort i voluntat mutua ens en sortirem !...
    Una forta abraçada. Josep.

  • SATISFACCIÓ DE VERITAT[Ofensiu]
    jomagi | 18-03-2017 | Valoració: 10

    No saps com agraeixo aquest escrit teu. ÉS una magnífica notícia pels que seguim des de fa molts anys (la meva estimada dona es valenciana) la dura situació vostra i nostra; que junts hem d'afrontar i sofrir l'enorme quantitat d'odi que fa tants anys i anys que dura.... Anim company que amb sort i voluntat mutua ens en sortirem !...
    Una forta abraçada. Josep.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: