Cinctorres

Un relat de: aleshores


Cinctorres

En el silenci nocturn d'una nit que no té lluna,
darrera de la foscor en la ruta cap al buit,
de l'estreta carretera surten de cop els carrers
de la vila de Cinctorres com un estorat regal.

Les llums de Morella són en l'eixuta matinada
trocets d'estels que han caigut de les galaxies properes,...
El fred al matí és intens quan s'empren la caminada;
pels voltants ramats de cabres es mouen en el paisatge
del seu bosc mediterrani.

Habitages amb records de generacions passades:
cases de pedra, o senzills habitages construïts
poc a poc en rebuscades escales interiors,...

Sorolls que en la nit escampen els nostres temors interns,...
Nits d'amistat, de conversa, de corriols que arriben lluny
si se saben resseguir.

Comentaris

  • Encara que un poble xicotet (gran, dius tu)...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-08-2010

    ...potser ara no arribe Cinctorres als cinc-cents habitants, és una terra ferma, ben nostra, -sempre ho ha estat- iamb una gent entusiasta, amable i uns paisatges i una gastronomia que cal conèixer.

    Tot el que dius tan poèticament ho he sentit -amb més o menys component literari, i durant sis anys, si fa no fa- allà per la segona dècada dels seixanta

    Salut i rebolica!

  • Molta enyorança[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-08-2010

    respiro molt d'enyor en les teves paraules, on fas un descripció poètica molt interessant i agradable de llegir. Et felicito.

    Ferran

  • bonic poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-08-2010 | Valoració: 10

    sobre tot m'ha agradat molt la primera i l'última estrofes, de gran bellesa en el contingut i en la forma...
    una abraçadota mataronina
    joan

l´Autor

Foto de perfil de aleshores

aleshores

267 Relats

599 Comentaris

130985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet