Cinc records d'una àvia i una neta...

Sento passar algú per davant la meva habitació.
El sorollet m'informa de que ets tu. Ho sé perquè
fa deu anys que l'escolto. Tu i les teves
sabatilles, arrossegant-les a poc a poc,
us dirigiu a la cuina com cada matí.
Tot seguit m'acompanya el soroll de l'espremedora
mentre el despertador m'ordena
llevar-me. Mandrejo una bona estona
mentre et sento fent suc. Em llevo. Em reps
amb un bon dia i un suc de taronja
enorme. Me'l bec en un tres i no res i
vaig a fer-me una dutxa. Des del plat de dutxa
sento com has engegat la tele, crec que la
resta de veïns també ho han sentit.
En Cuní ens diu bon dia a tots. Em vesteixo,
agafo el dinar. I entre comentari i comentari
d'en Cuní aprofito per dir-te adéu. La segona
vegada que t'ho dic, quan gairebé m'he carregat
les cordes vocals, te n'adones i m'acomiades
amb un "Adéu preciosa!".

Quan el veus arribar a casa dels ulls te'n
surten espurnes. Feia estona que l'esperaves.
Quan el tens a les mans et poses les ulleres
de llegir a velocitats supersòniques,
no fos cas que s'escapés, i el devores.
És el teu moment. Un moment
en què t'empatxes d'informació,
la contrastes, la comentes i la gaudeixes
com un nen gaudeix amb una pilota. No et
deixes cap secció, internacional,
nacional...fins hi tot l'econòmica! I els diumenges,
dinant tots plegats, ens n'adonem que
quan siguem grans volem tenir el cap tant
clar com tu.

Quan surto de casa el quadre d'en
Gregorio Iglesias, la fotografia de l'avi
i la meva estan damunt el moble
del menjador. Al moblet de l'entrada,
a la banda esquerra, hi ha la teva
fotografia i a la banda dreta, l'altra foto
on hi sortiu l'avi i tu plegats.
Les flors estan unes, a la tauleta de
marbre, unes altres a la tauleta
transparent.
Quan entro a casa el quadre d'en
Gregorio Iglesias està a la tauleta
transparent, la fotografia de
l'avi està tapant els cables del dvd,
al costat de la tele. Del moblet de l'entrada
n'han desaparegut les fotos i
les localitzo al moble del menjador.
I les flors, les flors ja no sé ni on són!

Me'n recordo quan anàvem a comprar
a ca la Bruixa, tu, l'avi i jo. A mi no
m'agradava massa anar-hi perquè em fèieu
passar vergonya. Em dèieu coses del nét
de la Bruixa i amb la meva manera de ser
tímida aconseguíeu posar-me vermella
en un moment. Recordo a l'avi,
triant un bon meló pel dinar. Els agafava
amb les mans i anava comparant
el pes. I tu, mentrestant, anaves comprant
i triant la millor vianda que trobaves
entre el què la Bruixa t'oferia. Després
entràvem al mercat i m'agradava molt
perquè de seguida algú et saludava amb
un "Maria!" i a l'avi amb un "Antonio!"
De fet, encara et saluden així. Però ara ja
no t'acompanyo i ho hauria de fer perquè
m'agradaria que quan fos més gran i
anés amb els meus néts a la plaça
em saludessin amb un... "Carme!"

Com m'agradava jugar a botiguetes a
l'habitació del davant. Tardes senceres
en què pacientment feies el paper de
clienta i jo et venia totes les xorradetes
que anava trobant en aquella habitació.
En Ramon després s'hi va incorporar,
però vam deixar de jugar a botigues.
Llavors vam preferir canviar de joc,
ens encantava jugar amb els discs
de vinil com si fossin un frisbee.
I a la nit, quan tocava anar a dormir,
l'avi venia a dir-nos bona nit.
Em tapava i em travava els llençols
després feia el mateix amb el Ramon.
Tot seguit s'asseia al seu llit i
els sentia parlar de la Guerra Civil.
Quan en Ramon ja li havia fet explicar
tres vegades, l'avi se'n anava i ens
acomiadava amb un "Bona nit i bona hora,
fins demà si Déu vol i quan sigui hora,
que faci un bon sol!"


Doncs com deia l'avi, que demà continuï
fent un bon sol perquè puguis
gaudir dels 90 i més enllà!


Moltes felicitats àvia!