Cinc pensaments escrits ( VIII )

Tot el que dius, o almenys bona part, és una sabiduria interessant, tot i que no extremadament original, però en tot cas a mi m'agrada.

Tens raó en que tots anem morint, és un procés que portem a les venes... les neurones es desgasten... és la vida.

I els xinesos almenys tenen personalitat pròpia, com els catalans i no com molts espanyols.

M'agradaria seguir-te llegint de tant en tant. No és cap broma.

Que vagi bé!!

en això d'immortalitzar alguns dels pensaments que, en un moment determinat, ens passen pel cap i que, malauradament, de vegades només queden en això, en un pensament, perquè quan després els vols escriure, ja han fugit o, si menys no, ja no els pots reproduir de la mateixa manera que els has imaginat.

Veig que aquests cinc són del gener passat.... ho sento, se'm van passar per alt! Però mai no és tard per discrepar (je, je...) així que avui me'ls he llegit atentament per veure si et podia portar la contrària en algún... i la veritat és que no, aquesta vegada estic plenament d'acord amb tots ells.

Especialment el primer, el penúltim i el darrer, tenen un toc àcid, irònic i molt agut... cal llegir-los amb atenció!

El segon és una veritat com un temple... i no sempre és fàcil adonar-se que la consciència és una de les coses que ens diferencia dels altres éssers vius. Segurament, tot ens aniria molt millor si aprenguéssim a fer-la servir més sovint...

Pel que fa al tercer, té un equilibri descriptiu admirable: la felicitat, tan fràgil i inestable, és gairebé impossible d'assolir, perquè sempre ens creiem que ens manca alguna cosa més, sense adonar-nos que el veritable secret per acostar-nos-hi rau en estar content amb el que es té a cada moment perquè tendim a despreciar-ho, o menystenir-ho, obssessionats com estem en aconseguir allò altre, per després voler més i més i més... Objectius justos: què difícil que és marcar-los, oi?

I bé, ja veus que avui comparteixo aquests teus cinc punts de vista... només em queda afegir el meu agraïment per l'últim comentari que em vas fer... si a tu et va servir de molt, a mi em va permetre passejar-me pels núvols una bona estona... així doncs, gràcies en majúscules, de veritat, tot i que crec que sí, que vas exagerar una miqueta. Veus? aquí torno a discrepar amb tu... ;-)

Una forta abraçada, Arbequina. Em va fer molta il·lusió veure que havies tornat per aquí.

Fins la propera!

Com sembla que hi ha que escollir, encara que estic més o menys d'acord amb tots cinc, jo em demane el segon.
Els aforismes m'atreuen per allò que tenen de síntesi del pensament, jo personalment tendisc a divagar, a veure la tercera via, soc del s que pensa que tota excepció confirma que la regla no és vàlida.
Gracies pel teu comentari. Espere que t'ho passes bé a Alemanya.
En quant als problemes de teclat, pensa que no cal preocupar-se pel que no té solució i pel que té solució, doncs això, ja es solucionarà, no cal preocupar-se.
Una abraçada

Uns pensaments força interessants que m'han portat records ben dispars!

Respecte als xinesos, tens tota la raó, però de fet abans de posar-los a treballar els van patir durant mooolt de temps... i en lliurar-se d'ells, van haver de suportar la tirania d'un dictador que va permetre la mort de milers ( diuen que potser més d'un milió ) de persones, majorment gent del camp, fent-los patir gana quant havien estat els productors de les collites que va vendre a altres països per subvencionar una part de la revolució...

De fet, tota acció representa el final d'un trajecte, i a partir d'ella comença una nova etapa del camí, que generalment té un disseny de ziga-zaga, perquè ningú ( ni país, ni comunitat, ni persona ) segueix habitualment un camí recte i lineal : potser cada angle d'aquest avenç és la presa de consciència de les pròpies errades.

De la felicitat, recordo una frase que coincideix amb la teva apreciació: "La felicitat és com una papallona; mentre la empaites, fuig de tu; quan restes quiet, ve i t'ensenya el disseny de les seves ales; si tens el color adequat, fins i tot es pot posar sobre tu, uns moments. Si la captures, mor."
En resum: fràgil i inestable!

Jo t'envio ara mateix una abraçada ben viva i ben forta,
Unaquimera

Eiii pensador !!

Ets el crack de les pensades; sense dubte.

Això d'equivocar-se em sembla encertat.
Si no ens adonem del error ...
El tema de la consciència és potser un pèl més subtil. Ja sé que vols dir, però jo crec que si ens aferrem massa a la consciència (a pesar de que ho fem amb l'intenció de millorar) es perd la frescor i el misteri que només la inconsciència ens aporta.

Sovint penso en que hi han errades que a base de repetir-se es tornen encerts.

Una forta abraçada artista !!

...enganxat als teus pensaments agrupats de cinc en cinc. Els vaig descobrir ahir i he anat saltant d'un en un amb plaer i molt d'interés.
D'entrada la sorpresa, no es massa normal que amb vint-i-pocs anys un s'aturi a pensar i raonar i, el que encara és més, agafi un paper i ho escrigui.
Et diré que n'he trobat alguns de molts precisos i sorprenents, d'una lògica que desmunta, capaços de tirar per terra conductes de les que mai hem dubtat. La mateixa contradicció que suposa el fet de ser animals racionals ja és immensa.
I la definició de la música de Bach senzillament genial.

N'espero més, i segur que no sóc l'únic.

Salut!

Veig que continues amb els teus Pensaments escrits, que continuaré llegint, doncs m'encisa aquest tipus de Literatura. Sobretot, m'han agradat el segon, el quart i el cinquè.
En quant al dels xinesos, comprenc la teua admiració, però a mi últimament em produeixen prou de temor... Ho dic per la seua capacitat de rebentar els mercats, doncs s'estan deslocalitzant totes les fàbriques, mentre que ells segueixen vivint en la misèria. No cregues pas que ho dic per racisme, però el capitalisme està aprofitant això que diuen globalització, per a posar-se les botes... (perdó per la parrafada).

Una forta abraçada de:
FRANCESC, del poble de Beniatrol (el meu Obaba particular)

Jo em quedo amb aquests; menuts com són diuen molt més que els altres tres junts.

Endavant!

resespoc

pensaments. El primer, perquè ressalta la peculiar (peculiar per nosaltres, els occidentals) xinesa, tan pragmàtica segons com i amb tantes coses per ensenyar-nos. Costa tant superar les jerarquies del passat... aquestes s'arrosseguen fins als nostres dies, com una mena de llast anacrònic del que no ens podem desprendre; la reacció xinesa és tan simple i lògica com genial: "Tu, per què hauries de ser diferent? A treballar s'ha dit!"

I amb l'últim, perquè és una manera molt elegant de dir que en el fons tots som iguals, tots caminem cap al mateix lloc i, a la nostra manera, tots cerquem el mateix.

Bons pensaments!!

Dan

i també pel teu comentari, ja has vist que és el primer per a mi.
Ja havia llegit alguns dels relats que tu has escrit i a la vegada força dels teus comentaris a d'altres autors/es que he anat llegint en el temps que em prenia per publicar quelcom meu. Sempre els he trobat molt encoratjadors i encertats.
Espero poder gaudir del teu interès i de la teva companyia.
Fins aviat
aiguasalada

...perquè no puc posar un 11. M'encanten. Acostumo a tenir tendència a buscar frases per a situacions viscudes, ara recorreré als teus escrits.
Un petonet
-.-NaTaShA-.-

Bona idea això d'expressar pensaments, n'hi han que ajuden, d'altres que reafirmen pensaments teus. Em quedo amb el de "No s'aprèn equivocant-se, sinó adonant-se que t'has equivocat" es ben cert.
Els he trobat molt encertats, però l'últim, encara que cert, potser a la teva avia no li devia fer gaire gràcia.
En quant al teu últim suggeriment, te'l agraeixo. Et faré cas.

Un peto

Naiade