Cinc pensaments escrits ( VII )

Un relat de: Arbequina

L'experiència és inútil; sempre arriba tard.


Perquè em fa tanta por que la mort tingui un nom o s'anuncii, si ja al néixer-me la consciència em va xiuxiuejar a cau d'orella un "t'espero" cruel? Tan se val de què i quan morim!


La dolenteria és l'indicador més infal·lible de l'estupidesa. Sempre que veig un dolent porta indissociable un estúpid.


És la bellesa un efímer do, si el meu cor un etern bategar?


La felicitat no s'entén sense la mentida i l'engany, sobretot la mentida compassiva i l'autoengany.

Comentaris

  • Filosofant[Ofensiu]
    qwark | 09-01-2007

    M'agrada l'espai de reflexió que has obert. La participació és nombrosa i extensa. Això vol dir que has tocat temes que interessen, i això sempre té un mèrit. Trobo que el format també és un encert.

    Sobre aquestes frases (que si fossis famós, podríem intentar encabir en la categoria de frases cèlebres), la meva opinió és que sembla que hi ha una certa tendència a buscar l'enginy per mitjà de la fal·làcia. I això les desllueix una mica.

  • dolents i estúpids[Ofensiu]
    ona | 06-01-2007

    Aquest pensament m'ha arribat. Sorprèn com dius d'una manera tan clara el que a vegades, potser per falta de nassos, triguem tant a dir.
    No penso el mateix sobre la felicitat i les mentides pietoses. No podem coincidir en tot.

  • Cinc definicions filosòfiques[Ofensiu]
    Mossens | 06-01-2007 | Valoració: 10

    Per a mi, els teus relats, així com alguns d'altres són filosofia, i el teu, endemés, expressat amb les millors i clares paraules.

    T'hi deixes la pell en allò que vols dir.

    Santi (Mossens)

  • Quantes veritats[Ofensiu]
    gypsy | 03-01-2007 | Valoració: 10

    Arbequina, que intentem obviar, senzillament perquè no ens agraden o no sabem com afrontar-les.
    Poses el dit a la nafra i fas retrocedir al lector, fas que s'aturi i l'obligues a pensar en allò que no vol ni li agrada, doncs sap, que és massa proper a la seva realitat.

    Molt bon any Nou!
    Gràcies pels teus comentaris entusiastes, que animen a seguir escrivint, a seguir lluitant per aquests mots que ens han estat atorgats, com un tresor, per ser transmesos, com ens va dir Espriu: ens han salvat els mots...


    petons!!

    gypsy

  • Una altra vegada,...[Ofensiu]
    rnbonet | 31-12-2006 | Valoració: 10

    ...aforismes i/o sentències, més o menys profundes, però sempre encertades.
    Personalment, prefereix el primer; políticament, el darrer és oportuníssim:devia estar emmarcat al despatx d'algun "kefaso".
    Salut i rebolica! I bon any 2007!

  • I per cert...[Ofensiu]
    brideshead | 27-12-2006

    Que quan et vaig comentar aquestes reflexions, em vaig oblidar de fer esment d'aquesta...

    "És la bellesa un efímer do, si el meu cor un etern bategar?...

    Bona pregunta, sí senyor... perquè jo entenc que si el teu cor no para de sentir-se impulsat per noves troballes, per noves sensacions, per nous sentiments, vol dir que estàs descobrint incessantment, i que són coses o fets que et semblen plens de bellesa, encara que pugui ser una bellesa diferent en cada cas. Per tant, si la bellesa és la que et permet respirar i conèixer, no es possible que sigui efímera. Jo crec que aquesta bellesa a la qual tu fas referència és més aviat el do o la capacitat de sorprendre's per tot i aquesta capacitat no s'ha de perdre mai, l'hem de mantenir viva perquè ella, alhora, és la que ens manté vius a nosaltres com a ésser humans amb sentiments, que unes vegades seran bons i plàcids i d'altres no tant, però en definitiva són ells qui marquen la diferència entre nosaltres i els altres éssers vius de l'univers.

    Aprofito també per agrair-te de nou la teva generositat i la teva extremada sensibilitat a l'hora de comentar un text. Em sembla francament increïble el teu encert i t'ho agraeixo moltíssim. Quan veig que un poema va encapçalat pel signant "Arbequina" ja se'm dibuixa un somrís als llavis perquè suposo que, d'alguna manera, ja m'estic preparant per a llegir una crònica que, de ben segur, em deixarà amb la boca oberta de tan acurat i encertat com serà. I, fins ara, no m'he equivocat... Gràcies de tot cor. Val la pena seguir insistint a escriure, o intentar al menys plasmar alguna cosa motivadora, perquè el millor regal és que la llegeixin persones com tu, que fan pujar l'autoestima i animen a no defallir.

    Et desitjo una bona entrada al nou 2007. Que et sigui ben profitós i pròsper i que ens permeti seguir comptant amb la teva companyia i els teus relats. I afegir que sí, que espero properament dir-te la meva impressió d'aquests "17 minuts" de lectura que ja m'estant esperant impacients...

    Una abraçada ben afectuosa, que acabis de passar molt bones festes i que l'any vinent ens vagi deixant regalets tan apreciats com els que ens fas.

    Fins ben aviat.

  • Quins pensaments[Ofensiu]
    Xocolatina | 11-12-2006 | Valoració: 10

    mes ben pensats! Un a un es poden comentar i dir coses, pero ho resumiré: estic d'acord!!!
    Hi ha un que em fa dubtar, aquest :
    És la bellesa un efímer do, si el meu cor un etern bategar?
    que em sembla que no esta complert, falta algo a la frase... pero mira, opinaré sobre aquest: jo crec que SI, que la bellesa es efimera i per aixo ho és, perque si es duradera es una obra d'art!
    M'entens?

    I dius que encara et falta una obra meva per comentar? Pues a que esperes?
    Llepadeta vaaaaaaaaa,
    Xocolatina

  • Una altra bona tanda[Ofensiu]
    brideshead | 11-12-2006

    de reflexions personals, íntimes, intransferibles... Aquells pensaments que se t'acudeixen en moments de solitud, de diàleg amb un mateix.

    Aquest, en concret, és el que més m'ha agradat:

    "...
    Perquè em fa tanta por que la mort tingui un nom o s'anuncii, si ja al néixer-me la consciència em va xiuxiuejar a cau d'orella un "t'espero" cruel? Tan se val de què i quan morim!
    ..."

    És cert, cal rendir-se a l'evidència que néixer és començar a morir, encara que no ens agradi reconèixer aquest fet tan terrible, però tan real.

    I pel que fa a l'últim ... "La felicitat no s'entén sense la mentida i l'engany, sobretot la mentida compassiva i l'autoengany"... si m'ho permets, et diré que no hi estic del tot d'acord... no creus que seria massa trist pensar que la felicitat, per si sola, no és possible? Jo sempre he cregut que un pot enganyar tothom menys a si mateix, per tant, si m'autoenganyés, crec que també sabria adonar-me que aquella felicitat que em vull creure que existeix, en realitat no la tinc...

    Bé, perdona per tantes dissertacions.! Com sempre, és un plaer llegir-te.

    Una abraçada ben forta, Arbequina. Fins la propera!

  • De pedra[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-12-2006

    Fas oracions engrescadores. Potser alguna conté un pèl de pessimisme, però, és clar, vivim en el món que vivim. Potser també hi ha crítica, però, és clar: raonem. A vegades sembla que estem fets de pedra.

  • Pensaments que fan pensar[Ofensiu]
    F. Arnau | 04-12-2006 | Valoració: 10

    Continue llegint els teus aforismes, que em semblen molt bons. Una literatura a l'abast de grans autors, com és el cas de Joan Fuster.
    Seguiré llegint-te.

    Una forta abraçada!

    FAiX

  • Bon recordatori[Ofensiu]
    Naiade | 04-12-2006


    Es ben cert, l'experiència sempre arriba tard.
    I també, sabem de sempre que tenim de morir un dia o altre, i que la bellesa es efímera.
    Però que la felicitat estigui tenyida d'engany i mentides, això no ho crec pas. Espero que no sigui autoengany.
    M'han agradat. Segueix escrivint pensaments. Sempre es bo, fan pensar i donen ideas.

    Montse


Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.