Cinc pensaments escrits ( V )

Un relat de: Arbequina

Hi ha un tipus d'ignorància que desemboca en ingenuïtat; és una ignorància innòcua. Alguns, però, fan de la més absoluta ignorància una imbecil·litat cruel i malintencionada. (I no penso només en el PP)

Una voluntat intensa però indecisa, un desig immens i difuminat; això és l'amor.

La llei és arbitraria. Com pot ser, sinó, que a uns llocs del mon sigui legal matar i a altres no? És més, com pot ser que a la mateixa jurisdicció un mateix fet, assassinar, sigui un crim i una justícia alhora, condemnat pels mateixos que l'executen?

Lo sublim - per la humanitat - seria aplicar una utopia que la realitat no fos capaç de contradir.

No totes les nacions tenen llengua pròpia, però tota llengua té la seva nació. No hi ha llengua al mon que no pertanyi a una nació. Què és, doncs, el català? A quina nació pertany? A la catalana, evidentment.

Comentaris

  • Reflexions[Ofensiu]
    Melcior | 15-09-2007 | Valoració: 10

    del tot brillants, i fetes per rumiar, no pas com les vaques, evidenment .
    Força i endavant!

  • Bon exemple de pensaments![Ofensiu]
    Xocolatina | 21-12-2006 | Valoració: 10

    Ja the comentat altres... ara els toca a aquests! Estic dacord en general, pro per seguir la costum he buscat alguna coseta per ferme la interesant...i et discuteixo (es broma, eh) el segon:
    vols dir que l'amor es 'un desig immens i difuminat'? jo diria que realment es un desig focalitzat, totalment concentrat, absorbit per un iman que tira del nostre sentir, del nostre raonar, del nostre desitjar, de manera que ens deixa sense capacitat per sentir, mirar, desitjar res mes que l'objecte amat?
    Apalis! A pensar més!

    Gracies pels teus comentaris que manimen i mestiren a continuar!
    Llepadeta daurada de festa!
    Xocolatina

  • cinc pensaments...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-10-2006 | Valoració: 10

    tan ben argumentats que són irrefutables.
    Hi ha països que no tenen llengua pròpia ( la van ofegar els colonitzadors? )
    Catalunya té llengua pròpia, no l'han pogut matar els invasors.
    una abraçada, mestra de filosofia poètica.

  • Cinc pensaments...[Ofensiu]
    brideshead | 17-10-2006

    i a quin millor. Crec que demostren clarament que al darrera hi ha la consciència d'algú compromès amb la justícia, la igualtat i la identitat de les nacions. . I aquesta consciència ets tu. M'agrada molt com has expressat aquests pensaments, especialment aquest:

    "...
    Lo sublim - per la humanitat - seria aplicar una utopia que la realitat no fos capaç de contradir."

    Tant de bo això pogués ser possible..,

    Molt bé, Arbequina. I felicitats també per la nova foto i la teva "nova biografia". Ens fas un retrat perfecte d'aquesta oliva tan eixerida que amaga un gran cor d'escriptor.

    Fins la propera, una abraçada ben forta.


  • Em sembla...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-10-2006 | Valoració: 10

    ...que els dos ens hem tornat 'filosofics' aquesta temporada... Deu ser la boira tardorenca, els dies grisos, el vent humit...
    Salut i rebolica!

  • Sí, tens TOTA la raó[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 25-09-2006 | Valoració: 9

    però ja aniràs veient (ets molt jove) que en la vida "dos i dos no fan quatre.."

    K'home tanorgullós dels èxits i avenços és pitjor que un nen amb una joguina...tanca els ulls al sofriment i a la injustícia i fa com aquell qui no ho veu...

    Cal indignar-se i mOLT. El teu realt és una denúncia. Et felicito Arbequina. Un petó i gràcies per comentar-me...

  • Arbequina[Ofensiu]
    gypsy | 24-09-2006 | Valoració: 10


    d'això n'hauriem de fer un credo:

    "No totes les nacions tenen llengua pròpia, però tota llengua té la seva nació. No hi ha llengua al mon que no pertanyi a una nació. Què és, doncs, el català? A quina nació pertany? A la catalana, evidentment."


    No defallim, encara resta molt a fer.

    gypsy

  • ;) molt bó[Ofensiu]
    victoria galofré fernández | 24-09-2006 | Valoració: 10

    jeje m'he sorpres quan he pogut veure un comentari en el poema agresiu que vaig fer... "puc arribar a sacrifica-me... per arribar a al ben estar d'un altre persona..." moltes gràcies.

  • Telmo Santos, president de[Ofensiu]

    En nom de les nostres empreses, l'hi agraeix el seu comentari favorable, al voltant del nostre treball poètic. Atentament,


    Telmo Santos, President.

  • Doncs sí[Ofensiu]
    Grünewald | 06-09-2006

    I és clar que sí! Més clar un doll d'aigua pura i transparent!

    Molt de gust en llegir-te Arbequina. M'alegra que t'agradessin els meus 2 poemes (i el meu nick). Salutacions!

    Grünewald

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

342 Comentaris

47341 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.