Cinc pensaments escrits ( IV )

Un relat de: Arbequina

El temps és canvi, segons la nostra percepció; el temps mesurat, canvi permanent en constant i igual repetició, una cadència.


La música de Bach és un estrany forat negre del temps. Capta la teva atenció de tal manera, et diu tantes coses, i tan ben dites, que sempre sorprèn que hagin passat, per fer-ho, només uns escassos quaranta segons. Increïble.


El temps no és el contingent sinó un contingut del univers, doncs només és un concepte, que, com tants d'altres, ens fa més accessible una realitat sempre canviant.


Sembla com si fos ahir, però fa molt temps que va passar...
Amb vint-i-tres anys pot semblar molt llunyana la mort; a mi em sembla que serà demà: des de ja fa uns anys visc amb l'angoixa i opressió del "això s'acaba". Com pot no ser així, si tal com de petit la unitat temporal era matí - tarda, matí - tarda, etc, ara és Nadal - Nadal, Nadal - Nadal, ... ?
Ja compto per Nadals, no hi pot haver unitat de temps més espaiada.


El futur no existeix; només son reals el present i els records.

Comentaris

  • El que no existix és el present [Ofensiu]
    Rodamons | 08-01-2007

    Per exemple, pense el que vaig ha escriure, açò és el futur, escric el que pense, ja és el passat. On és el present?
    Podríem dir que la transició entre el passat i el futur és el present. Per tant el present és com l'espai entre dos punt, és a dir, tendix a zero.

  • el present[Ofensiu]
    donablanca | 12-10-2006

    és cert, el futur i el pasat no existeixen, només el present , i auqest és tan curt.
    molt bones i profundes reflexions.
    i els records?potser els manipulem?

  • A mi també m'ha passat![Ofensiu]
    drocera | 12-10-2006

    Jo encara no tinc els 23, però cada dia compto més per nadals que no pas per mati/tarda...
    Tinc la teoria que "comptabilitzes" el temps segons el que has viscut, és a dir, en vides relatives: quan tens pocs anyets de vida, un dia és "molt" comparat amb aquests. Quan tens 20 o 30 anys, un dia no és res comparat amb tot el que has viscut; sols és un instant més que passa volant.

    I de la penúltima... no estic d'acord amb una cosa: per mi el passat tampoc existeix. Sols és el present allò que tenim. El futur i el passat són meres construccions mentals que fem per no morir: sense passat no saps qui ets; sense futur no podries estar segur de res.

    Salut! I t'animo a seguir escrivint "Cinc pensaments" tot sovint, perquè m'he llegit les 5 publicacions i totes m'han encantat!!

  • Hola, Arbequina![Ofensiu]
    ROSASP | 18-09-2006

    M'agrada com llisquen els teus pensaments i tot ens acaben portant de la mà a una realitat diferent per cadascú de nosaltres.
    La percepció del temps és tan abstracta i etèria; no es pot mesurar només amb el rellotge. Té quelcom més màgic i pervers, una vida pròpia canviant i capriciosa que no es pot capturar.

    M'has fet pensar en com sento el temps quan escrit, llegeixo o escolto música; de fet sembla no existir.
    És com estar dins d'una bombolla de sabó, sospesa a l'espai. El passat i el futur esperen en silenci, mentre l'ara ja es fon gairebé abans de néixer.
    Ostres, quines paranoies, ja m'enfilo a la figuera. Aquests tipus de reflexions em porten per molts camins...

    Una abraçada!

  • El temps[Ofensiu]
    | 04-08-2006

    és una de les fonts més incommensurables d'històries. Ben bé podries dedicar la cinquena part dels teus "pensaments escrits" al temps, i també la sisena, la setena i anar fent, i de ben segur que les idees seguirien brollant sense aturador.

    Així de passada, en el tercer pensament afegiria: "I gràcies a que la realitat és sempre canviant, existeix el temps". Això seria com inserir el primer pensament dins el tercer.

    Quant al darrer pensament, la meva opinió, que no deixa de ser una opinió, és que només el present és real. Els records també són inexistents, tal com el futur. Estan en el nostre cap, és cert, però això no els fa tangibles, i molt sovint prenen formes deformades, valgui la redundància, abstractes, de la mateixa manera que passa quan intentem imaginar el nostre futur.

    Bé doncs, aquí m'aturo per ara. Sé que no cal, perquè de totes maneres ja ho vas fent, però t'animo a seguir escrivint pensaments d'aquests, són molt interessants.

    Sort i bon estiu!

    Dani

  • Hola Arbequina,[Ofensiu]
    mjesus | 31-07-2006

    El temps canvia el nostre entorn, la realitat potser la canviem nosaltres amb les nostres accions. És un debat extens i interessant. M'has recordat un poeta japonès que deia que la natura no canvia, l'esència és la mateixa, les fulles seràn verdes d'aqui a cent anys, o d'aqui a cinc-cents anys. Potser no contava amb el canvi climàtic…

    Gràcies pel teu comentari, m'agradat que diguessis que gràcies al meu relat veuries la pel·lícula. És el que te, aquesta pàgina de màgia, que un relat et pot transportar
    a un record, un sentiment…un pensament!

    Una abraçada.
    mjesus

  • Sobretot estic d'acord...[Ofensiu]
    pseudo | 30-07-2006

    Amb lo del temps que és un aspecte conceptual... i el fet que no sigui constant és un problema.

    Però això no vol dir en cap moment que no existeixi, és un concepte "creat" i encara que no sigui palpable, existeix.

    Sobre al teu comentari al meu relat, primer de tot gràcies pels 3 comentaris, que estan treballats.

    Sobre el que em dius de "vendre el temps", no m'has acabat d'entendre. Jo no parlo a nivell d'empresa, si no a nivell de treballador, On hi ha coses que no són comptables..

  • ostres![Ofensiu]
    Vida | 26-07-2006

    ostres! qué xulos aquests pensaments! ^^
    sí que és veritat que el temps es passatger... i que l'hem inventat per tenir un altre tipus de realitat,... i que a mesura que passa... tot canvia... tot creix o es deteriora o simplement canvia....
    referent a la música de J.S. Bach... molta no en conec... però si que trobo que molta música (a mi, per a reflexionar m'agraden algunes cançons k són en català, com ara : els teus somnis--sopa de cabra) pot portar allò que et fa reflexionar, o simplement, passar una bona estona imaginant. :D
    trobo que escrius molt bé, continua així !!! :D
    bé, i ara, et volia donar les gràcies per haver-me escrit un comentari i haver-me criticat (amb el bon sentit de la paraula) algun relat , jeje. el que passa és que jo faig el que en diu una amiga meva: petites gotes d'art. i és que agafo els moments que tinc d'inspiració i els plasmo en el paper per a que quedin per a sempre, al cap d'unes setmanes els torno a mirar, i els escriuria completament diferent, però si ho fes, ja no serien petites mostres d'inspiració, el que vull és deixar-ho tal qual va sortir. :D
    gràcies altre cop per donar-me la teva opinió.
    Continua així
    una abraçada.
    Raül

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.