Cinc pensaments escrits ( II )

Un relat de: Arbequina

Si en un futur llunyà encara se'ns anomena homo sapiens sapiens serà pel poder que te la inèrcia de la tradició, emmarcada en la evolució històrica.
Per ser més exactes i humils, l'home actual hauria de ser anomenat homo vanitós ignorant. El futur dirà.


El joc amorós no és més que l'expressió humana del corteig sexual.
Comprendre que som animals ens humanitza, malgrat constituir una aparent contradicció.


El desig és la voluntat passiva de fer realitat...


M'agrada pensar en la mort. El que no m'agrada són les conclusions a les que arribo pensant-hi: si has de fer quelcom interessant, fes-ho en vida.


La raó és l'invent més curiós i dement que mai hagi fet la humanitat, doncs només serveix per (de)mostrar lo estúpid i sense sentit de tot lo demés. Aquesta és la seva trista funció.

Comentaris

  • Molt cert[Ofensiu]
    jOaneTa | 04-12-2006 | Valoració: 10

    Tens raó sobre la funció de la raó, tirstament només serveix per això...
    A mi també magrada pensar en la mort i procuro arribar a conclusions més o manco agradables per mi, m'alegra veure que no sóc l'única que hi pensa.
    Un petó.

    jOaneTa

  • Hola de nou, A.[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 25-10-2006 | Valoració: 10

    Buff, de vegades penso, que estem de pas, però tambè que d'alguna manera estem desaprofintant les coses. I si, sempre la mateixa pregunta, que hi ha despres? hem vingut a la vida per preguntar-nos aixo?

  • després...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-07-2006 | Valoració: 10

    de milers i milers d'anys, l'home va descobrir per error el foc i es va penjar l'etiqueta de SAPIENS i amb saviesa es va dedicar a cremar el món...
    La RAÓ només és una opinió (defensada a crits?)
    Ser animals és un honor:Evangelitzar, colonitzar, humanitzar són formes subtils de dominar i matar quelcom...
    El sexe és una cursa entre dos o més. Qui arriba primer, perd.
    Sota la piga sexi de la bellesa, pot ser que creixi en secret un tumor maligne.
    Els creients són cecs, no veuen passar els cadàvers dels seus déus.
    El món va bé: una altra dona assassinada, una més, una menys, una altra...
    L'instant no vol l'ahir ni el demà, només creu en el moviment constant...
    Cada paraula és una ferida mortal..

    Llegint-te... m'has embogit la imaginació... M'agrada la teva filosofia, fa pensar...
    Una abraçada

  • Una mirada a l'interior d'Arbequina[Ofensiu]
    Ligeia | 25-06-2006

    M'agrada llegir els teus pensaments, és com descobrir les parts més íntimes d'una persona desconeguda i anar coneixent-la des de dintre, no se si m'explico amb claredat...
    També m'agrada descobrir que hi ha altres persones que tenen pensaments semblats als meus (no t'ho creuràs, però allò del corteig ho he pensat alguna vegada).

  • M'agrada sobretot[Ofensiu]
    filladelvent | 11-06-2006

    aquesta reflexió sobre l'amor com a mite de la sexualitat:

    El joc amorós no és més que l'expressió humana del corteig sexual.
    Comprendre que som animals ens humanitza, malgrat constituir una aparent contradicció.


    És un gust llegir aquestes relfexions. A veure si n'hi haurà més.

    -Filladelvent-

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56959 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.