Cinc pensaments escrits ( I )

I amb reflexió personal, encara que hi discrepo. Clar, el teu escrit dona per fer-hi un debat. La vida, com tot es pot generalitzar. Pero es bo que plasmis aquest pensament. Ho fas de manera valenta, concisa, i segura.

és espectacular com ho descrius m'ha agradat moltíssim sobretot:

La vida és un fotografia que et prenen de les mans, encara no l'has acabat de veure que, sense adonar-te'n, ja no hi és.

és preciós!
Un petó.


jOaneTa

He vist que l'últim relat públicat era la 5 part, i clar com que no havia llegit la 1 aquí em tens! xD

Bones reflexions, la que més m'ha agradat ha estat la del final! I és tant veritat, la majoria de persones t'ensenyen com no has de ser i què no s'ha de fer... Però bé, així saps apreciar quan d'algú pots aprendre com has de ser i que has de fer... ;P

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

... és tristament certa, la majoria de les vegades.
Són poques les persones que he conegut que valgiun la pena de seguir-les... quan les trobes has d'aprofitar-ho i aprendre'n tant com puguis! No deixar-los escapar!!

Vinga, saluts!

ens hem de reprimir tantes coses a la vida...

Gràcies per donar-me una mica del teu temps i estrenar-me amb un comentari... EL FUTUR D'UN POETA.

et torno la abraçada

gràcies ;)

vicky.

sí, o una pel·lícula o un plat de menjar, o una obra de teatre o una escultura que, com has dit, quan encara no l'has acabat de veure, d'assaborir-la i/o patir-la, te la prenen de les mans o te l'aparten de la vista.

M'encanten aquests pensaments escrits, les 3 parts en general, tot i que al final m'he inclinat per comentar els primers, perquè m'ha agradat molt en particular aquesta cita de la fotografia.

Certament, amb quatre paraules es poden dir moltes, moltes coses.

Una abraçada,

Ona

P.D: Merci pels teus dos generosos comentaris als meus primers poemes. Anima molt quan tot just comences a publicar.
No he contestat fins ara perquè he estat fora tots aquests dies.

Adéu de nou!

creuen en la policia que els assegura el dia... en la brillantor de les sabates, en les catifes fetes a mida i en els ous de xocolata... en un món millor de llautó, en les dones amb la pelvis en flames... en els miracles de l'homeopatia, en els somriures falsos i les dents ben blanques...
Els teus pensaments fan pensar, l'unica cosa que ningú ens pot prendre.
Una abraçada.
PD. Lamento que hagi tret l'escrit de la meva biografia i la foto que t'agradava... sóc un cul de mal seient i necessito canviar constantment.
Ara he posat la meva foto preferida, la de sempre: LLUNA!

i reals, molt humanes! El millor que t'he llegit fins ara, amb diferència. Jo li veig a molts dels teus texots en prosa una poesia profunda, molts són prosa poètica (valgui la redundància), i el llenguatge que uses, malgrat parlar a vegades de coses aparentment quotidioanes, és molt poètic (parlo sobretot de Una nit d'estiu en època d'exàmens segons Arbequina).

Continuo llegint.

-Filladelvent-