cinc llàgrimes sobre London

Un relat de: Capdelin

BOOOM!

Ni els assassins saben el nombre
de morts.
El crim és allí cobert de diaris,
de televisió i ... alguna flor.
No eren insurrectes,
provocadors, dessidents...
importa?
eren obrers, una nena en el ventre
de sa mare, una noia anant
al teatre...

Al voltant
la vida camina amb crosses,
la mort ... allí,
escopint una perpètua sang morta.

Ara toca rentar-ho tot
de la memòria,
s'ha de treure els ulls
al que vam veure,
s'ha de disculpar als supervivents
i perdonar als assassins.

Aquí no ha passat res...

Ja no ens caurem del llit
perquè tindrem dolços somnis
i de la merda
en farem essències aromàtiques
reciclades.

Aquí no ha passat res, la vida segueix...
i algun puta espiritualista
seguirà vestint els nens de blau
i de rosa les nenes...

BOOM!

Cinc llàgrimes olímpiques rebobinen
la història...

Comentaris

  • les llagrimes de tots [Ofensiu]
    Caustic | 21-07-2005


    el relat esta molt bé, i com ja han dit es percep molta rabia per part teva, cosa molt natural.

    pero com a minim a occident podem netejar la sang dels morts i el dia seguent anar a dinar al restaurant mes luxos, pero tots els morts de les guerres causades per nosaltres? ells es moren per una bala o per gana, nosaltres si fa no fa podem seguir amb una vida semi-normal, ells es conformen amb menjar ratas.

  • Increible[Ofensiu]
    jordiclusella | 21-07-2005

    Si embruten el carrer de merda, rentem-nos les mans, oblidem la pudor i cominem tranquils, que el Don Limpio fa miracles!

    La premsa i la pol·lítica s'esmercen constantment a fer oblidar tot allò "lleig", no cenvenient.

    Un homenatge collonut, sincer, crític i solidari.

    Com diria en Jeulín, amb dues paraules: BRA VO !

    Salut Capdelín !!

  • Sí que passa[Ofensiu]
    Lavínia | 14-07-2005 | Valoració: 10

    Capdelín, encara que algun puta vesteixi de blau els nens i de rosa les nenes sí que passa i tant que sí!!

    Passa que la la por i el dolor estan planant sobre una Europa que no reacciona, una Europa que viu pensant en el benestar que ha aconseguit i que ara té dins seu un problema gros que no sé si sabrà solucionar-lo, té una malaltia greu en el seu si que no sé tampoc si sabrà erradicar-la.
    Ha tancat els ulls a massa coses que la dècada dels 90 va passar i ara en rebem les conseqüències.

    Sento el que ha passat a Londres, a Madrid a New York i ho sento tant, perquè crec que Occident encara en rebrà més.

    Estem pagant males gestions, atacs a pobles que no s'ho mereixien, i, Europa, la nostra Europa està rebent per la seva covardia, per haver callat quan passaven coses en el nostre continent que clamaven a tots els cels i a tots els déus...

    No sé si t'he fet un comentari del poema, Capdelín o he dit coses que penso, possiblement encara no he perdut un àpex de la meva consciència social.

    De tota manera, un petó.

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301751 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )