cinc dits de sexe

si som immortals...haurem de viure al màxim, no?!?!
Encara no havia llegit res que expliqués la idea del temps, millor inclús que el propi pensament (abans de convertir-lo en paraules)... ai, no m'explico gens bé
Tanmateix, felicitats, és brutal....de debò!!
Sílvia

...beu de l'experiència del temps. Ets al seu si i el sents passar per tu, i en sents la fragilitat, i el recuperes de la mort, cap on es dirigeix.

I entremig resten totes les coses delicioses i minúscules de la vida, les petites i les que ens beven a grans glops.

M'esborrones sempre. Visc al teu costat el teus poemes. Bec de tu. M'agradaria conèixer-te.

Hola guapo-creador-de-somnis-de-purpura,

No t'atures ni quan el teu present corre amb l'esprint imparable de la vida plena.
Sempre m'encanten els teus poemes, des dels mes viscerals als mes surreals, i amb aquest marques un punt d'inflexio, t'adones de la teva eternitat en cada segon que estas vivint.
(La vida deu tenir enveja de tu)

Petons mil, mil gracies i una abraçadassa eterna!

m