Cercador
Cicles del temps
Un relat de:- Compartir:
La llum feixuga
s'endinsa en l'aire,
lenta, pesada, vella.
Al viatger cohibit
per l'àmplia senda,
li colpeja a la pell
el sol i el món.
Aviat es fondrà,
entre afany i rendició
en l'adveniment de la tormenta.
Si bé les cendres, ben espargides,
brollaran més tard
dels racons menys manifests,
víctimes ambigües
de la major grandesa.
I les petges que deixis
seran com una rialla
persistent,
com una vista impossible,
i malgrat tot real,
tossuda, present.
Comentaris
-
Buf![Ofensiu]Arbequina | 31-08-2006 | Valoració: 10
En serio, m'atrau molt la teva poesia. M'encanta.
Publica'n més.
No tinc res més a dir.
Una forta abraçada.
Arbequina.
PD: Comentari estrany tal qual volia fer-lo... i així l'he fet. -
Víctimes del temps[Ofensiu]angie | 16-07-2006 | Valoració: 8
T'he llegit tots els poemes i potser és aquest el que més m'ha agradat. El temps, bastió dels poetes, no hi cap a la mà, s'escola entre els dits i basteix poemes, petges d'un moment real...
"I les petges que deixis
seran com una rialla
persistent,
com una vista impossible,
i malgrat tot real,
tossuda, present."
angie