Cicles del temps

Un relat de:

La llum feixuga
s'endinsa en l'aire,
lenta, pesada, vella.

Al viatger cohibit
per l'àmplia senda,
li colpeja a la pell
el sol i el món.

Aviat es fondrà,
entre afany i rendició
en l'adveniment de la tormenta.


Si bé les cendres, ben espargides,
brollaran més tard
dels racons menys manifests,
víctimes ambigües
de la major grandesa.

I les petges que deixis
seran com una rialla
persistent,
com una vista impossible,
i malgrat tot real,
tossuda, present.

Comentaris

  • Arbequina | 31-08-2006 | Valoració: 10

    En serio, m'atrau molt la teva poesia. M'encanta.
    Publica'n més.
    No tinc res més a dir.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

    PD: Comentari estrany tal qual volia fer-lo... i així l'he fet.

  • Víctimes del temps[Ofensiu]
    angie | 16-07-2006 | Valoració: 8

    T'he llegit tots els poemes i potser és aquest el que més m'ha agradat. El temps, bastió dels poetes, no hi cap a la mà, s'escola entre els dits i basteix poemes, petges d'un moment real...

    "I les petges que deixis
    seran com una rialla
    persistent,
    com una vista impossible,
    i malgrat tot real,
    tossuda, present."

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

6 Relats

20 Comentaris

8276 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia: