Cicatriu

Un relat de: VEGETA

Per que? ... Per que?......
Ni tan sols sé per que ho vaig fer. Jo havia de morir, però soc viu.
L'home vestia tot de negre, se'n va presentar al llit de l'hospital, seriós, sense dir cap paraula...i li vaig prometre.
La meva malaltia es una d'aquelles que no hi ha cura, era la meva creu, pesada com ella sola però que des feia un temps que em guanyava cada dia. M'havien dit 4 mesos, llarg i cruel temps de vida, la meva, sens dubte el tresor mes valuós que l'ésser humà en posseeix.
L'home es va apropar i em va oferir la salvació, la solució a tots els meus problemes i vaig acceptar, nomes una condició, nomes una.......no dir mai mes a la vida "t'estimo". Fàcil, oi?

Durant un temps era un altre home,alegre, amb ganes de viure, ja no estava malalt....que mes en volia?
La vaig conèixer, una dona maca, intel·ligent i a sobre m'estimava......deu meu soc a punt de perdre-la...l'he de dir, ella ho espera, ho desitja.............................T'ESTIMO...........
Em va sortir al braç una petita cicatriu, quasi bé no es veia però feia mal, molt de mal, això n'era el preu, soc un home valent i amb un caràcter dur, si nomes es això...........

Un any mes tard en tenia tot el cos ple de cicatrius, feien mal, no ho aguanto.........Treu-me això, maleit siguis, fill de p........

Després d'això les cicatrius van desaparèixer, ara si, sóc feliç, tinc una dona perfecta, i un fill que esperem que vingui demà,després de nou llargs mesos.

Ja es aquí, me l'ha donat el metge, el tinc a les meves mans, es el meu fill..................."T'estimo petit".
La vaig notar a l'instant i li vaig veure, una petita però profunda cicatriu a la cara.........nooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!

Tu guanyes, tens raó, una promesa sempre s'ha de complir.

Comentaris

  • Sembla...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007

    ...paral.lel d'alguna manera al principi del Gènesi de la Bíblia. És que me l'estic llegint, i la recomano.
    El problema d'ateus i creients a l'edat medieval va ser fort. Ara, a Occident, és simplement una trama comercial i de premsa rosa.

  • Marca de mort[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-10-2007 | Valoració: 10

    Domines molt bé els mecanismes per crear tensió, per relaxar després el nivell i per tornar després a un punt alt de pressió.

    En aquest relat has tocat temes bàsics: la malaltia, la mort, l'enamorament, el desig, l'amor, la fidelitat a les promeses, ... que són referents comuns a tothom i que permeten seguir la història sense cap dificultat.

    Molt ben fet!
    Hauré de tornar a llegir més coses teves...

    Encantada d'haver-te descobert, t'envio una abraçada per celebrar la coneixença,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de VEGETA

VEGETA

17 Relats

14 Comentaris

17018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
PETITA HISTORIA D'UN CATALÀ A MADRID
SILVERI GARCIA ROJAS

silverio.garcia2@gmail.com