Cicatritzant la ferida

Un relat de: Yuna

T'estimo quan miro la mar
sacsejant-me amb records.
T'estimo quan l'olor de la memòria
es fa forta i corrosiva.
T'estimo quan m'amago
fugint de la teva mirada.
T'estimo quan em deixes
silenciosa amb el no res.
T'estimo quan te'n vas
per ja mai més tornar.
T'estimo quan miro i veig
les mans buides....
per sempre més.

@--,--

Comentaris

  • Tempsperdut | 11-05-2006 | Valoració: 9

    m'ha agradat molt ! Gràcies pel teu comentari, men posen pocs (vv) i sempre fa ilusió que algú t'en deixi algún.
    Aquest poema teu, esmolt bo, ma recordat un vell amor... que estimes tot, (massa coses estimes), fins i tot quan et deixen sola... bé callaré que no cal k m'emocioni ara :P

    un petó

    Tempsperdut

  • Estima [Ofensiu]
    escaldot | 07-05-2006 | Valoració: 9

    sempre que vulguis i puguis, es la manera de curar ferides, be de vegades no peró....qué collons estic dient i tan que si!!
    Escriu així i estima.
    petons.

  • :-)))[Ofensiu]
    jmgg | 04-05-2006

    Corrosiva i plena de sentiments, m'agrada aquest canvi que noto en la teva forma d'escriure, segueix així yuna, que jo et seguiré comentant.


    PD. Tu saps que a les farmàcies venen mercromina !!!

    Una forta abraçada, d'un angelet reconvertit a dimoni escuat !!
    Mes PD. Els dimonis son molt divertits !!! jeje
    gege

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: