CIANUR

Un relat de: celesti1462
Dimarts, 22 de juny

Certifico la mort d’en Blai Bescanó, de 46 anys, matalasser de Gúbia de Dalt. Aturada càrdio-respiratòria per ingesta accidental de cianur en quantitats incompatibles amb la vida. Mort natural. La vídua, Carmeta Calsina, identifica el cadàver.

Dr. Ermenter Jolis


Dissabte, 19 de juny

La Carmeta surt de la dutxa i fa olor de coco. Embolcallada amb l’aspra tovallola de l’hotel sembla una nina. S’asseu a la vora del llit i m’acarona el front suaument, com tement despertar-me. Faig veure que dormo però guipo per una escletxa dels ulls. El somriure als meus llavis li assegura que sóc feliç. També ho és ella, em sembla. Va, torero, desperta, que fem tard per l’esmorzar, diu amb veu calenta i em fa un petó petit al coll. Fico la ma per l’obertura de la tovallola i ses cuixes són calentes. Provo d’anar més amunt i jugo a enredar els pèls entre els meus dits. Deixa, diu dolça, no n’has tingut prou? Ai, Carmeta, com desitjo que poguem estar junts per sempre. Però hi ha en Blai, el marit.

Baixem al menjador, esmorzem i sortim a fer un tomb. Mentre passegem de bracet parlem de com ho farem això. Un meu amic químic m’ha firat una mica de cianur, suficient. La Carmeta agafa el potet i l’entafora dins la bossa de ma que li vaig regalar el dia que vàrem fer dos anys. Ho farà demà passat després de sopar. En Blai acostuma a prendre unes herbes que li prepara l’herbolari que diu que van molt bé pel fetge gras. Com que ell no trepitja la cuina les prepararà ella, com sempre, però amb un petit afegitó.

Mentre el verí va fent l’efecte tiro pedretes a la finestra de la cuina per avisar que estic al jardí. La Carmeta baixa amb el barnús blanc. En el garatge hi ténen un tou de matalassos a mig fer. N’ajuntem un parell, es treu el barnús i va conilla. Em trec la roba a correcuita, esperitadament i fem l’amor amb ànsia i incertesa, qué passarà? Ara et toca a tu, Ermenter, haurás de dir que ha estat de mort natural, serà el nostre secret.

Dormim al garatge...



Comentaris

  • Amor a traïció[Ofensiu]
    Canela fina | 16-11-2019 | Valoració: 10

    El cianur sempre acompanya les morts d'amor a traïció i les dones, venjança subtil, en són les perspicaces executores. Un bon relat apassionant, gràcies per la bona lectura. Abraçada ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

229 Relats

222 Comentaris

94251 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..