Charlie Parker alhora de la dutxa

Pensaments alhora de la dutxa que , mentre m´asseco el cos, corren pel meu cap estimulats pel contacte amb la tovallola. Després acaben de cop, fins a perdre´s en l´oblit al escoltar la música de Charlie Parker. Salto, camino com posseït per un compàs llunyà, molt diferent al de la música i és que la força del so de la trompeta, frenètica, m´impulsa a agafar un llibre de poesia noruega, però no puc descansar els pensaments ni un sol instant, ni tan sols sobre els mots del poeta. Ni la cadència de la rima , ni les paraules escrites , el so ho és tot. Cahrlie Parker em fa anar de boig, aprença perfecta per sortir a caminar i passar desapercebut pels carrers de l´Eixample un dia en hora punta. La punta d´un gràfic impossible si ha de representar el so de la trompeta perquè les sensacions que provoca no donen temps a cap representació. Només en la llunyania del temps, em podré fer càrrec dels seu efeces tot i que la memòria s´haurà de refrescar sota moltes dutxes. I potser aleshores recordaré de nou la música de Charlie Parker d´aquell dia que em va portar a llegir un llibre de pòesia per tal de trobar paraules versades