Certa flor

i cert poema, que has brindat amb encert.

Aquesta manera de lligar els versos, aquesta conjunció "i" que els encarrila, l'un darrere l'altre, com petites baules d'una cadena que ens durà al final: a aquella rosa que, potser (no oblidem pas que hi ha un interrogant), va prenent color.

És un poema senzill (entenent la senzillesa, en aquest cas, no com una cosa simple, sinó una cosa natural). I crec que és aquest deixar lliscar el que captiva més, el que atrapa al lector.

Salut!

LLIBRE

PD.- De fet, aquesta setmana donava per acabada la meva participació al COMENT i pretenia dedicar-me a projectes propis. Per això no he escrit, a l'encapçalament, la parauleta de rigor.
Però avui, dia 19, Sant Josep, les falles... vés per on!, he pensat en tu.
Ignoro si aquestes festes falleres són del teu agrat, o no. Per la meva banda, he tingut la sort de poder-les viure en tres ocasions, i acompanyada d'amics i amigues del País Valencià, cosa que els atorga un aire més real o proper. Actualment no tinc tantes possiblitats de baixar cap a les terres valencianes, fora de l'estiu, que passo uns dies en un petit poble de l'Alt Maestrat. Però aquests dies de festes sempre em desperten un record molt emotiu. I volia compartir-lo amb tu.

Salut!

Aquest poema teu m'ha frapat, com diem a Barcelona, rnbonet!
Aquesta "rosa que va prenent color" i tot els paral·lelismes amb la conjunció "I" a l'inici on vas descrivint el teu "conte de fades". No ho sé, però m'ha agradat i com que t'he començat a llegir amb relats de prosa i "una mica de all-i-oli", doncs, ara que la "salsa" és diferent, veig que tens en tots els temes matèria per escriure. Això sí, la punta final té un xic d'humor que, suposo, que t'és molt propi i característic. No ho sé perquè et començaré a llegir.
M'ha agradat molt, el poema. De debò, noi!


PD. Gràcies pel teu comentari, però el poema meu de "Jocs i joguines" fa referència als "nens de les guerres" d'aquells llocs on els donen cap oportunitat. Sols és això i és que, de vegades, posar-se una mica transcendent, mira! no va malament, oi?

Molts petons

moltbo felicitats

rnbonet, gràcies per aquesta "Certa flor" que has tingut la delicadesa i l'amabilitat de dedicar-me. És un poema encantador, de debò! No em preguntis perquè, però em sento identificada amb aquest versos tan suaus i tan paisatgístics que has sabut escriure. Si us plau, perdona que no te'l hagi agraït abans. Quan vaig tornar de la meva fugaç absència, vaig trobar-me amb una pila de feina, i he fet el que he pogut a Relats però encara vaig endarrerida. Però el teu és el que hauria hagut de llegir abans de res, no m'ho perdono!

Em vas dir que te l'havia inspirat el meu "Ets la meva perdició".... doncs, mira m'alegro molt d'haver-lo escrit per poder tenir aquesta fantàstica recompensa!

Moltíssimes gràcies de nou. Una abraçada i força escriptura.

Ah! i un altre 10 per la teva biografia. Per haver estudiat en "llengua forastera", renoi, no té desperdici. Captives al lector!

Rep un petonàs d'una...
Certa flor